Les eleccions municipals van deixar a Manresa un resultat (empat a vuit regidors i 9.119 vots contra 9.109 ) òptim per muntar un sacramental que ens tingués a tots amb l'ai al cor fins al minut abans del ple de dissabte. Les perspectives de serial es van confirmar quan, l'endemà, ERC i JxManresa, Aloy i Junyent, van prendre posicions per a la negociació imminent i van dir els uns que no pensaven compartir l'alcaldia de cap manera, i els altres que si no es compartia l'alcaldia se n'anaven a l'oposició. Era de témer un espectacle públic i no era impossible un descarrilament final que deixés Manresa, si més no durant els primers mesos, amb un govern inviable, impotent, incapaç de fer res més que obrir la persiana al matí, abaixar-la a la tarda i recollir les escombraries a la matinada. En una negociació amb moltes emocions implicades, pot passar de tot, i sovint acaba passant el pitjor. No ha estat així. Més de dos dies abans del límit, Aloy i Junyent van pactar un repartiment que tradueix bé el capriciós mandat de les urnes i que donarà a Manresa un govern estable. Ignorem els components privats de l'acord i donem per descomptat que deuen estar esquitxats d'egoismes, com sempre, però allò visible és un comportament generós i lúcid per les dues bandes que dignifica els seus protagonistes i la política local en general. Aquest cop, ho han fet bé, i han fet bé a la ciutat. Un bon se-nyal per començar.
