Entre tant desgavell polític i judicial, el relleu a la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa ha passat amb més pena que glòria mediàtica; vist el que estem patint no ho dic en sentit negatiu, al contrari, perquè, com deia Plató: «Els savis parlen perquè tenen alguna cosa a dir i els ximples parlen perquè han de dir alguna cosa». El president sortint, en Pere Casals, ha estat deu anys al capdavant de la institució sense fer gaire soroll, tot un mèrit tenint en compte que li ha tocat liderar un procés per adaptar-se a un nou règim d'ingressos amb la indefinició legal en què encara viuen aquests organismes, navegar en una època de crisi profunda marcada pel tancament de Pirelli i la feble posició de la nostra comarca, amb poca influència a les esferes del govern i una classe política al costat que de ben poca crossa li ha servit per poder-s'hi recolzar.
Malgrat el panorama, la Cambra ha fet un esforç notable per a la internacionalització, una aposta per la formació, un intent meritori per unificar el comerç i les seves associacions, en litigi permanent de capelletes instal·lades als altars de la mediocritat. S'ha intentat generar una estructura turística i de serveis malgrat la manca de complicitats i suports; s'ha lluitat per ser present en totes les taules de decisió o debat, on ens jugàvem una millora de les infraestructures o les comunicacions, ni que fos per tocar el botet i anar recordant que ens tenien i ens tenen oblidats. Tot això del que potser poc se n'ha parlat, ho ha fet durant deu anys un empresari prou acreditat, director general de la manresana Casals Cardona Industrial, model de desenvolupament tecnològic i expansió logística; i ho ha fet renunciant a una bona part de la seva vida personal i professional, posant la seva capacitat al servei del progrés territorial amb consens, diàleg i ambició.
Ara molts direu: caram! Això no es paga!, doncs efectivament, perquè el càrrec no té sou assignat. Deu anys d'efectiva dedicació és un obsequi que en una societat competitiva no s'estila, que no es pot pagar si no és mitjançant el reconeixement, però sobretot el manteniment dels valors que han marcat aquesta dècada de gestió, sense els quals ens serà difícil avançar.
L'exregidora de l'Ajuntament de Manresa Sílvia Gratacós és qui pren el relleu en un moment en què el paper de les Cambres es complica, la ciutadania políticament deprimida cerca en les associacions culturals i els organismes empresarials el retrobament de la il·lusió, però sobretot la força per recuperar, a més de les llibertats, la confiança. El president sortint els deixa un llegat marcat per l'honestedat, la capacitació i més enllà de personalismes, l'esperit de servei al territori... un llegat amb un llistó força amunt, però que cal reconèixer i continuar.
