No és fàcil mantenir els principis i fidelitat al jurament fet, i als fonaments d'un estat democràtic, quan altres partits i elements de la societat consideren justificat trencar-los i prometre sortides esplèndides, sense efectes secundaris ni dificultats rellevants.
Ho hem vist en el Brexit, com s'ha vist en altres latituds, amb propostes simplistes, plenes d'autoenganys i supòsits falsejats. Aquí, el procés ha tingut un recorregut semblant, amb un final que s'allarga, però que ja no té el recorregut ni l'objectiu pretès. Encara no es vol assumir el fracàs, perquè costa molt d'explicar i respondre a qüestions plantejades que ningú havia preparat, i molts havien falsejat, però aviat la realitat s'imposarà i l'assumpció de responsabilitats polítiques farà el seu curs.
Encara tardarem mesos, o algun any, però el final de recorregut és inevitable i més proper del que alguns pensen i voldrien.
En aquests anys convulsos, mantenir la calma i les idees pròpies ha estat molt difícil, molt complicat, i si no que es demani a tots els militants i simpatitzants socialistes, i molt especialment als qui han ostentat càrrecs institucionals.
Quan les coses no van pel camí desitjat, s'han de buscar adversaris, adversaris que passen a ser enemics, per necessitats del guió que no accepta mitges tintes, i vol posar les culpes de no reeixir sobre altres entitats, partits o institucions. Aquesta és una dinàmica ja coneguda des de temps immemorials, i aquí a Catalunya s'ha usat i se n'ha abusat a mans plenes.
Resistir, ser coherent i honest amb les idees pròpies ha estat la carta d'identitat del partit socialista, a escala espanyola, però molt més a escala catalana. Costa i molt, mantenir la fidelitat a la legalitat, quan hi ha veus, tensions i pressions que demanen trencar-la i anar per camins il·legals.
Quants dels alcaldes i regidors han fet el que han fet per convicció pròpia? Per coherència amb el que pensaven? O s'han deixat portar pel populisme, per ganes de quedar bé, amb una part de la ciutadania, en comptes de mantenir-se fidels a la representativitat de tots, pensin el que pensin, votin el que votin, com ens pertoca per jurament i per càrrec institucional.
Estem en democràcia, i la democràcia es defensa complint i fent complir la legalitat. Res pitjor que vulnerar-la o voler-ne crear una de nova, sense modificar la vella. I diguem-ho clar i català, això és el que es va voler fer a Catalunya, els dies 6 i 7 de setembre del 2017, i el que volien fer alguns des dels ajuntaments.
Acceptem, però, que aquesta iniciativa i aquest plantejament van ser creguts i seguits per un gran nombre de catalans, tot i no tenir cap base legal, econòmica, ni internacional per dur-la a terme. Però, com en tot, al final la realitat s'imposa i la coherència i fidelitat a les idees pròpies recuperen adeptes, i recuperen la confiança dels ciutadans. Si algú en tenia dubtes que miri bé i llegeixi encara millor els resultats de les eleccions generals del 28 d'abril i les europees i municipals del 26 de maig. Allà hi trobarà al resposta.
El partit socialista espanyol ha recuperat el protagonisme perdut, i el català ha superat les expectatives que li havien donat, de manera que s'acosta a temps passats, on ajuntaments, diputacions i grup parlamentari eren cosa de dos. Som molt a prop de tornar-hi, i ho veurem encara amb més contundència el dia que se celebrin eleccions al Parlament de Catalunya.
El recorregut que molts havien promès, fàcil i planer, ha topat amb penya-segats impossibles de superar. És hora de plantejar sortides realment viables i positives per al conjunt del país. I precisament el recuperat protagonisme del partit socialista facilitarà aquesta transició cap a objectius ambiciosos, però realistes, i sobretot democràtics. Avui es constitueixen els nous consistoris arreu del país. És un bon moment per demanar plena dedicació a les competències i funcions que els són propis i abandonar camins impossibles. A tots, bona sort i bon encert, i els qui donem el relleu, repassem trajectòria i mirem si hem estat fidels i coherents amb el jurament fet. Per la meva part, me'n vaig amb la plena i absoluta tranquil·litat del deure complert.
