Sense intenció de voler incidir en les proves de selecció dels aspirants a policies locals que aquests dies s'estan duent a terme a Manresa i en altres indrets del territori, se'ns acut que, a més a més dels testos de personalitat i d'aptituds lingüístiques i matemàtiques, se'n podria efectuar també un d'actitudinal que inclogués qüestions si fa no fa com aquestes: «Si vostè va pel carrer i topa amb una caca de gos, què fa?». Algunes respostes per triar: miro de no trepitjar-la, la trepitjo de ple (porta bona sort), aviso la brigada de neteja, clavo una puntada de peu al primer gos que trobo, no és cosa meva. «Si vostè va pel carrer i veu com uns homes s'enfilen en un balcó, què fa?». Respostes possibles: els ajudo a subjectar l'escala, els adverteixo que poden prendre mal, els faig la foto que em demanen que els faci, per ells faran. «Si és de nit, vostè és a l'oficina de guàrdia i sona el telèfon, què fa?». Possibilitats de resposta: continuo dormint, aprofito la trucada per obtenir una cita, no sona perquè abans ja he tingut la precaució de posar-lo en silenci, segur que s'equivoquen. «Si vostè va pel carrer i algú li ofereix droga?». Respostes per escollir: l'adreço a l'oculista, regatejo una estona abans d'emmanillar-lo (si és que el preu és abusiu), l'empapero si no té papers. «I si li demanen de quantificar el nombre de participants en una manifestació?». Respostes opcionals: es compten les rajoles ocupades i es multiplica per un, depèn del grau d'empatia amb els manifestants, si no s'estan quiets és impossible comptar-los. Aquestes i altres preguntes per l'estil, formulades des de l'humor constructiu, haurien de servir per garantir que els nous agents continuïn sent, com així els defineix el sotscap de la Policia Local de Manresa en aquest mateix diari, persones senzilles, amb bona fe i i amb esperit de servei públic.
