Molts dels meus dinars dominicals d'hivern d'infantesa eren un vist i no vist. Menjava a correcuita, els minuts eren comptats. Al matí havia anat al Congost per veure un partit de la Primera Divisió de bàsquet que començava a dos quarts d'una del migdia i, durant els mesos de fred, al camp del Pujolet la pilota de futbol començava a rodar abans de les quatre de la tarda. Ben abrigat, i amb retall de diari del marcador simultáneo Dardo a la butxaca, pujava carrer Guimerà amunt per viure un gran ambient al Pujolet, que no es poden pas imaginar els que no van tenir ocasió de gaudir-ne. Ara, amb l'ascens del CE Manresa a Tercera Divisió, s'obre una nova oportunitat per tornar a encendre el caliu futbolístic a la ciutat. Per molt que costi en unes grades del Nou Estadi del Congost massa inhòspites, es fa necessari que els partits del primer equip tinguin més d'un centenar i mig d'espectadors, amb els aficionats visitants massa cops amb majoria numèrica. El nou president, Luis Villa, i el flamant secretari tècnic, Xavi Ribera, són els motors de la nova etapa, però hauran de buscar ajuda i complicitats per arrelar el projecte, per consolidar el Manresa a Tercera.

El futbol a Manresa, si es fa atractiu, amb vincles i jugadors nostrats, té el seu espai, n'estic segur. També, que el bàsquet, com de tant en tant es deixa anar, no és pas un enemic per al seu creixement i que són del tot complementaris, com amb tants altres esports que brillen a la capital del Bages.