Esquerra va a totes. Sap que aquest és el seu moment i té clar que el rival no és ni Rivera, ni Casado, ni Abascal, sinó aquells amb qui fa un any i mig compartien foto al pati dels Tarongers. Casos com el pacte Junyent-Aloy a Manresa són l'excepció. En divuit mesos s'ha canviat el rumb. L'objectiu immediat ha deixat de ser la independència i s'ha fixat en la clau que obre el despatx presidencial d'una autonomia. ERC és un partit que fa relativament poc que toca poder, però mostra tics de qui fa tres dècades que mana. En marxa hi ha una maquinària que treballa a la superfície, amb OPA hostils sobre altres formacions i traient rèdit del tàndem Junqueras-Rufián, i erosiona per sota. Tot partit té les seves clavegueres i les dels republicans comencen a sortir a la llum. 130 comptes falsos els ha clausurat Twitter, quantifica la companyia. Perfils des d'on s'intentava influir en l'opinió dels internautes. En la teva, en la meva. Presumptament, per exemple, es feien passar per afins de Colau per vendre als seus seguidors el pacte amb Maragall. Guerra tèrbola que també inclou filtracions a opinadors que porten l'etiqueta d'unionista i que van encaminades a desestabilitzar un PDeCAT ja per si mateix perdut. Tàctiques que també fan altres, però que en aquest cas Twitter ha deixat amb el cul a l'aire. Un 80% no serà suficient si tothom no rema en la mateixa direcció.
