Era alcalde de Manresa Ramon Soldevila quan es va reurbanitzar l'eix viari que travessa la ciutat entre el pont de Ferro i el pont del Cementiri (llavors no en dèiem pont Nou). D'això en fa cinc dècades, i en aquest temps no s'ha tocat en l'essencial. Ara el pacte de govern dels dos alcaldes preveu tornar a remodelar aquesta mena d'eix transversal de la ciutat, i ho farà en una època en què veu les coses d'una manera molt diferent.
Aquella gran obra va estrè-nyer les voreres per destinar més amplada als cotxes, i es va dotar la calçada del gruixut paviment de formigó que encara presenta. Llavors els espais destinats als vianants se sacrificaven amb alegria a favor del creixement del parc automobilístic. Es donava per fet que la ciutadania havia decidit canviar les sabates pels pneumàtics i calia adaptar la xarxa viària a aquesta realitat en expansió accelerada. Ara, en canvi, la sensibilitat circula en sentit contrari.
Avui es reclama que el cotxe cedeixi el pas al vianant, que s'incrementi en nombre i superfície les zones totalment o parcialment vetades als vehicles de motor, o que les places d'aparcament cedeixin la seva part de carrer a unes voreres més amples, preferentment arbrades, i als carrils exclusius per a ciclistes. Se'n sol dir «pacificar», una expressió aclaridora sobre qui es considera que són els bons i els dolents en aquesta batalla. (Per cert, es considera que és «pacífica» una vorera plena de bicicletes i patinets anat a la seva?)
Però sempre que aquesta teoria s'intenta portar a la pràctica sorgeix una pregunta: on aparcarem? Qüestió que en porta altres d'encadenades, com un enfilall de cireres: si no podem aparcar, la gent deixarà d'anar a les botigues? Si les botigues tanquen, es morirà el carrer? El neguit sobre accedir i aparcar es repeteix cada cop que es planteja una transferència de vials a favor dels vianants.
L'altre problema que pot espatllar un pla benintencionat és la durada i l'impacte de les obres. Tots volem que l'Ajuntament faci coses, però sense molestar. I això no sembla fàcil en el cas de l'eix que ens ocupa, per la seva situació i funció, i per la capacitat d'eternitzar obres que és comuna a totes les administracions. Val més que a l'alcalde Aloy les eleccions del 2023 l'enxampin amb les obres acabades, els patiments oblidats, i havent tingut temps de demostrar els avantatges de la nova realitat.
