Joan Budó, membre de la junta rectora del Paratge Natural de l'Albera i tècnic del centre de reproducció de tortugues de Garriguella, també fa visites guiades al Centre d'Interpretació de l'Albera, que coneix profundament, als baixos de la casa pairal de Can Laporta. La serra de l'Albera està situada al nord-est de l'Alt Empordà, en l'espai que va des de la Jonquera fins al mar. És paratge natural des del 1986 reconegut pel Parlament de Catalunya, i conserva un patrimoni històric i natural excepcional. Orogràficament, és la continuació de l'eix axial del Pirineu, amb influència d'ambients mediterranis, però també eurosiberians. De gran diversitat, a la part més baixa hi ha els típics conreus d'olivera i vinya, s'hi ens enfilem muntanya amunt apareixen els boscos de sureda, alzinars, roureda, i la part alta del massís són boscos de fageda. És l'espai natural de Catalunya amb més diversitat faunística, amb espècies pròpies d'ambients alpins, d'altres d'espècies eurosiberianes i d'altres de mediterrànies. La part més baixa, orientada al Pirineu, històricament sempre ha estat el lloc de pas de nord a sud i a la inversa, de gent entre Europa i la península Ibèrica, amb moltes restes de patrimoni antropològic. Hi ha la concentració de monuments megalítics més alta de la Mediterrània occidental (140 dòlmens i menhirs, catalogats i amb itineraris). Alguns arqueòlegs consideren els menhirs com fites de territori, però d'altres tipologies indueixen a pensar que feien la funció de lloc de culte. El pas dels romans per les vies Domícia i Augusta, el gran monument dels trofeus de Pompeu, al coll de Panissars (el Pertús). Poblats altmedievals i restes de fortificacions i castells visigòtics dels segles VI, VII i VIII, una època molt fosca de la nostra història de la qual amb prou feines hi ha documentació. Més de 30 capelles romàniques i 18 castells medievals. Pous de neu, els principis de la industrialització dels espais forestals, forns de calç, de rajols. Restes de construccions militars de guerres entre espanyols i francesos.

El Centre d'Interpretació de l'Albera mostra a la dreta una àmplia habitació de com es feia oli i vi. Els plafons expliquen que un dels grans motors de l'economia d'aquest territori dels segles XVIII al XX, eren l'agricultura i la ramaderia, amb treballs forestals, però sobretot amb l'explotació del suro (al segle XIX, a la Jonquera hi havia 22 fàbriques de taps de suro). S'exportava molt vi, amb carros cap al centre d'Europa. La sala central explica, com a les parts més baixes de la serra de l'Albera, hi ha diferents tipus de boscos, amb la fauna i la flora associada. I a la sala d'esquerra es pot veure el patrimoni antropològic i arqueològic. Com a curiositats interessants, pel que fa a la vegetació, atresora una gran diversitat botànica, amb espècies protegides com el boix grèvol i el teix. Al nord, dins del terme d'Argelers, es troba la reserva ecològica del bosc verge de fageda, la Maçana, amb una extensió de 300 ha. A l'Albera hi viu l'única població ibèrica de tortuga mediterrània, de les poques d'Europa, com a espècie protegida. Resten encara uns 400 exemplars de la raça autòctona de vaca de l'Albera, genèticament la més propera a la vaca salvatge europea de fa 10.000 anys. És l'espai natural amb més població de quiròpters d'Europa, és a dir, ratpenats, ja que de les 33 espècies identificades a Europa, a Albera n'hi havia 19 i ara ja en són 23. Els quatre invertebrats prioritaris a les llistes de protecció de la Unió Europa ( l'escarabat del faig, el ba-nyariquer, l'escanyapolls i la llagosta predadora, que és carnívora i la més gran d'Europa) també es troben a l'Albera. S'hi va matar el darrer llop el 1907, però ara ja se n'hi han detectat dos, «cosa que em sembla fantàstica». El gran avantatge és que de moment l'Albera és un territori molt poc conegut, ja que és el menys visitat dels parcs nacionals de Catalunya, però «per als que som d'aquí ens en sentim cofois, perquè volem que l'Albera sigui un espai per a gurmets o especialistes interessats en dòlmens i menhirs, castells visigòtics o per veure papallones rares o refugis de quiròpters, però no ens interessa gens el turisme massificat». Budó és partidari del sistema natural de no intervenció humana en els boscos, des del punt de vista de conservació de la biodiversitat.