19 de juny de 2019
19.06.2019

200 anys de la reina Victòria del Regne Unit

18.06.2019 | 23:15

El 24 de maig s'han complert dos segles del natalici de qui seria considerada com la regina més longeva d'Europa fins al regnat de la seva rebesnéta Elisabet II, i anomenada l'àvia d'Europa, en un moment de la història del vell continent en què la raresa en la forma d'estat era la república i no la monarquia. Sobirana britànica amb 9 fills i 26 dels seus 42 nets que varen contreure matrimoni amb membres de la reialesa i que, per tant, totes les famílies reials regnants europees tenien vincles de sang amb la reina Victòria del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i emperadriu de l'Índia (1819-1901).

En el cas d'Espanya, la seva filla petita, la princesa Beatriu de Hannover, casada amb el príncep Enric de Battenberg, pares de qui seria la reina Victòria Eugènia, esposa del rei Alfons XIII, que era de religió anglicana i només tenia el tractament d'Altesa al Regne Unit i d'Altesa Sereníssima a Battenberg; és a dir, una candidata desigual per al rei d'Espanya i que per contreure-hi matrimoni es va haver de convertir a la fe catòlica i ser elevada al rang d'Altesa Reial pel seu oncle, el rei Eduard VII. Tanmateix, el problema més greu que varen comportar aquestes núpcies per al nostre país va ser la transmissió de l'hemofília –com a herència genètica de la reina Victòria– que va afectar el príncep d'Astúries i de Girona Alfons (1907-1938), que va renunciar als seus drets dinàstics per casar-se amb la cubana Edelmira Sampietro, i va adoptar el títol de comte de Covadonga, i l'infant Gonçal (1914-1934), que va morir d'una hemorràgia abdominal, com a resultat d'un accident de cotxe.

El nom de Victòria, als 63 anys cenyint la corona, és sinònim de progrés polític, cultural, industrial, comercial, científic i econòmic, i configura l'època victoriana, el període més fructífer i rellevant de la història del Regne Unit, la cima de la Revolució Industrial i la creació de l'imperi que durà fins al 1948, amb la independència de l'Índia. En aquest regnat, el producte nacional brut es va multiplicar per quatre, es va introduir la mecanització en el tèxtil i propiciar la indústria siderúrgica, la població va continuar essent rural però amb una important migració cap a les grans ciutats, i amb la implantació del ferrocarril i el vaixell de vapor s'incrementaren les comunicacions. Sis dècades que suposaren un gran desenvolupament per al país però, a la vegada, una notable desigualtat de classes i de gènere, l'ambivalència entre burgesia i proletariat, basades en el puritanisme i la beateria amb una doble moralitat: la pudicícia, per un cantó, i la prostitució, per l'altre; amb el treball infantil en una mena esclavatge, com el que apareix en la novel·la Oliver Twist de Charles Dickens; o l'ús de l'opi; en un moment en què, tanmateix, s'assolia l'estalvi familiar i la valoració del treball personal.

L'època victoriana aglutinà tot allò que va concórrer en el regnat de la reina Victòria, una de les tres sobiranes excepcionals que ha tingut Anglaterra, junt amb Elisabet I i Elisabet II, però no tot varen ser èxits, perquè el progrés es va cimentar en moltes vides anònimes que no gaudien pas dels privilegis dels dirigents; moltes de les quals finaren per epidèmies com el tifus i el còlera: com també la reina Victòria va ser perseguida per la maledicència que va escriure la seva llegenda negra: identificant l'assassí múltiple Jack l'Esbudellador com un del seus nets, el duc Albert Víctor de Clarence, primogènit i hereu del príncep de Gal·les, encara que mai no es va demostrar; i adjudicant-li unes relacions massa familiars i, fins i tot, inapropiades, amb el criat escocès John Brown del 1861 al 1883, en memòria de qui feu construir una estàtua que el rei Eduard VII esmicolà tot just succeir la seva mare; i el criat indi mahometà Abdul Karim del 1887 al 1991, que es va convertir en el seu mestre d'hindi urdu.

Victòria, princesa llesta, intel·ligent i divertida; filla sobreprotegida per la seva mare, que fins i tot la feia dormir a la mateixa habitació i que el primer que demanà, en ser reina als 18 anys, fou una habitació per a ella sola; enamorada com una col·legiala del seu príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha, i a qui proposà de contreure matrimoni perquè, protocol·làriament, estava del tot prohibit de declarar-se a la reina d'Anglaterra; més esposa que mare tot i la fillada que va tenir; vídua desconsolada en el decurs de les quatre dècades que va sobreviure al seu marit i vestint pràcticament de dol, i fou coneguda com la Vídua Windsor; mare i àvia de tot l'orbe britànic, apropà la corona al poble fins que la va fer part dels seus viures; far d'inspiració per al món civilitzat, de la cultura i la ciència; i, en tot i per sobre de tot, reina i emperadriu!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.