Quan aquest article surti a la llum pública, faltarà només un dia per tal que comenci l'estiu, un període desitjat i esperat per la gran majoria dels mortals, uns mortals amb unes expectatives de gaudi, de descans i de «dolce far niente» que es pressuposa que van lligades a una càrrega de les bateries neuronals. Segurament cadascú de nosaltres té les seves fantasies relacionades amb l'estiu, que si una travessa per la muntanya, que si una bona migdiada sota el para-sol a la platja, que si converses en terrasses amb coneguts i amics ben ensulfatades amb cervesa o cava, en aquest cas per tal d'ajudar a l'economia del Penedès, que si... tantes i tantes coses.
No voldria ni és la meva intenció generalitzar malgrat que per a una part de la població, el meu consell és: «Agafeu-vos ben fort, que venen revolts!». I doncs? Per començar a trobar inconvenients a l'estiu podem esmentar un canvi en la distribució del temps, uns capvespres més llargs i anar a dormir més tard, i a sobre l'estrès afegit d'intentar combinar tasques pera les diverses generacions que poden compondre una família, què farà la canalla, els progenitors, els avis i altres familiars afegits, com oncles i besavis i sí, esmento besavis, ja que l'alta esperança de vida del nostre petit país té efectes secundaris com eixamplar la constel·lació familiar. A tot plegat podem sumar-hi el compaginar-ho amb els horaris laborals. I m'ho descuidava, per a altres soferts mortals, desplaçar el territori familiar a una altra residència, la segona, que per als afortunats voldrien que fos la primera.
Una primera reflexió per a les persones amb tendència a la rigidesa mental, prepareu-vos per a tots els canvis esmentats, ja que a les persones amb un cap excessivament estructurat les variacions els generen un estat d'alerta, que si no el maneguen prou bé, generen irritabilitat i angoixa. Si voleu fer patir aquestes persones, encara que sembli mentida hi ha gent a qui agrada fer patir, només els heu de preparar un viatge sorpresa, no els aviseu amb dies d'antelació i se sentiran esmaperduts i no us ho agrairan. Ai!, els canvis no són gaire bons si no s'estructuren amb temps.
Una segona reflexió és per a les parelles, de cop hauran de compartir i relacionar-se les 24 hores del dia durant unes setmanes. Una prova d'estimació quan no s'ha fet la resta de l'any; és el mateix cas de les persones que es jubilen, que, de sobte, a les 12 del migdia ja s'han ensopegat diverses vegades al corredor del pis. Una fantasia força estesa en parelles en que la relació és difícil, és que compartir vacances o un viatge resoldrà la relació i, moltes vegades, no és així. Compartir una relació tensa, agreuja la situació i, si la motxilla ja està plena, no la buidarem gaire i tenim força possibilitats de tensar més la corda. Ja sé que no és així sempre, però les estadístiques ens indiquen que el setembre és quan s'inicien més processos de divorci, si no ho és a l'agost és perquè els jutjats estan tancats i, com a efecte col·lateral, els advocats fan vacances.
No generalitzo i recordo les persones en situació d'atur o de pobresa, que, per a elles, l'estiu només significa una continuació del calvari.
