Una tarda del juliol del 1997, pocs minuts abans de començar el ple de l'Ajuntament, al despatx de l'alcalde sona el telèfon, en Jordi Valls l'agafa i de sobte li canvia el posat de tot el cos, era el president Pujol. Per primera vegada el president trucava a l'alcalde, la conversa va anar sobre un conflicte laboral en la negociació del conveni de Pirelli, i recordo en Valls dient al president que no estava gens amoïnat, ja que els sindicats a Pirelli havien donat mostres al llarg dels anys de molta responsabilitat. Realment el president Pujol va trucar pel conflicte de Pirelli o tenia altres intencions? Sempre vam pensar en el segon, oimés quan en aquell ple el govern de Jordi Valls quedaria en minoria. En el ple es donava compte del decret, que hores abans l'alcalde havia firmat, retirant les competències al regidor de la CUP, Toni Casserras. Efectivament l'estiu del 1997 va tenir lloc l'execució per part d'ETA de Miguel Ángel Blanco, l'Ajuntament de Manresa reaccionà ràpidament i la mateixa tarda de l'assassinat es va fer un ple de condemna. En Toni Casserras, per cert brillant regidor d'Ense-nyament, va votar a favor de la condemna, a les poques hores la CUP de Manresa desautoritzava el regidor i va deixar ben clar que ells no condemnaven els fets. En Jordi Valls, amb el PSC empe-nyent, i ERC i IC, els altres socis de govern, seguint, sobrepassats pels fets i per la contundència de l'alcalde, va demanar al regidor que tries o la CUP o l'equip de govern. En Toni, que per sobre de tot és un home conseqüent, decidí deixar l'equip de govern.

A què ve aquesta batalleta ara? Perquè els fets d'aquest dissabte a Santa Coloma de Farners m'ho han fet recordar. És obvi que els temps no són els mateixos i els fets no són comparables, però el president Pujol, que segur que de ganes es moria, no va entrar en el tema. En aquells temps era important que les institucions fossin molt respectuoses amb les formes. L'actual president no només ha entrat en el tema sinó que ha estat capaç de fer servir la follia d'un centenar dels seus veïns per fer interrompre el ple de constitució per guanyar temps i fer canviar els socis de govern. Per a mi els fets de dissabte, a Santa Coloma, són d'una gravetat extrema i donen fe fins a quin punt estem degradant les institucions del país i provocant greus crisis de convivència.

Puc entendre que a Quim Torra no li agradi que al seu poble els independentistes no es posin d'acord, però no puc entendre que el president de la Generalitat intervingui, de males maneres, perquè no li agrada l'acord a Santa Coloma de Farners. L'escena de la presidenta de la mesa d'edat corejant «llibertat presos polítics» mentre la germana de Quim Torra despenjava el retrat institucional del president de la Generalitat quedarà gravat en la retina de tots aquells que sempre hem cregut que les institucions estan al servei dels ciutadans, i són ells, i només ells, els amos del seu destí.

Sovint sentim a parlar de la baixa qualitat democràtica de les institucions espanyoles amb aquell to de superioritat que dona l'autoritat moral. Els que hem tingut la paciència de llegir-nos les famoses lleis de desconnexió del 7 de setembre del 2017 som molt conscients de quina és la qualitat democràtica que els processistes volen per al país. Dissabte en vam tenir l'exemple.

P.D. En Tete Maragall dient que amb un pacte ERC-Comuns l'ambient a la plaça Sant Jaume hagués estat un altre, també és de traca. A Manresa, com que tot va anar «com ha de ser», cap problema. Tant se val que per darrere es diguin el nom del porc, mentre posin l'Ajuntament al servei de la República imaginària....