Aquell mes de juny del 1979 el Govern espanyol va decidir el tancament de dos diaris publicats a Barcelona: Solidaridad Nacional i La Prensa. Tots dos havien format part de la «prensa del Movimiento», és a dir, dels mitjans creats i controlats per la Falange, i amb el canvi de règim van anar a parar a una cosa anomenada «Medios de Comunicación Social del Estado», que perdia diners a manta. Aquell mes, un consell de ministres va tancar sis dels 35 diaris del paquet. Altres tancarien més tard i els més rendibles serien adjudicats en subhasta a empresaris privats per mantenir en marxa capçaleres que feien un servei important a importants capitals de província. El tancament del 1979 va provocar que el llavors director de Regió7, Jordi Comellas, escrivís: «El govern, però, continuarà subvencionant tots aquells diaris de l'antiga premsa blava que li són menys deficitaris o que li són favorables políticament, mentre veiem com a les nostres comarques neixen i moren contínuament revistes i publicacions per l'únic motiu de no gaudir de cap tipus de subvenció oficial i no disposar d'un capital que amortitzi els seus dèficits».
