Una campanya recent de la Generalitat ens feia a nosaltres, pobres catalanets, culpables de la catàstrofe ecològica global. Ens deien amb aire apocalíptic que «les teves excuses estan acabant amb el planeta». Vaja. No som capaços ni de mantenir un tres a zero a favor a Liverpool però, en canvi, tenim el poder de destruir la biosfera. Som un país ben curiós. Una altra campanya recent del nostre Govern ens ha mostrat un nen rodejat d'escombraries implorant-nos que reaccionem. I ara mateix, la publicitat institucional ens amenaça amb l'aparició d'un monstre si continuem llençant tovalloletes al vàter. No se'n cansen. És natural. Els governs volen semblar ecologistes i el lobby del reciclatge està encantat de promoure el negoci fent-nos culpables a nosaltres. El problema és que el resultat és pura pornografia moral i audiovisual. Abusen de la bona fe de la gent. Que valents. Però no s'atreveixen a multar severament els qui expliquen mentides als anuncis de tovalloletes, ni a crear impostos ecològics contundents que converteixin en productes de luxe els aliments que porten més plàstic que contingut. No cal prohibir res. Voleu aliments cuirassats amb plàstic? Voleu envasos exuberants? Cap problema: sis euros d'impostos per unitat. Quan cada amanida d'aquestes tan pràctiques i que estan tan de moda valgui nou euros en comptes de tres, la venda caurà en picat, i el plàstic llençat també. O sigui: culpa de qui?
