Quan era petit una de les pel·lícules que més m'agradava veure era La història interminable. Aquesta pel·lícula es basa en una novel·la homònima de l'autor Michael Ende, que anys més tard vaig tenir el plaer de llegir.

Aquesta novel·la explica la situació d'un regne anomenat Fantasia que es troba en greu perill. Per algun motiu que els seus habitants desconeixen, els seus habitants i indrets estan començant a desaparèixer, i deixen un buit: el «no-res» al seu lloc.

Ara més que mai, em ve al cap aquest regne de Fantasia quan penso en la Seu. En els darrers 10 anys, amb governs de Convergència en coalició o amb el suport d'ERC, tots hem vist com aquest «no-res» també ha afectat la nostra ciutat i s'ha traduït en una pèrdua de població i riquesa. Tots en som conscients, que la Seu està parada.

La gent va votar, el 26 de maig passat, canvi. Un canvi de veritat. Compromís X la Seu va guanyar en vots i regidors i Junts per la Seu (abans Convergència) en va perdre 2 (gairebé un 10% de votants). I no només a la Seu, sinó que també va votar canvi a la comarca, on al Consell Comarcal també van perdre 2 consellers.

Menció especial mereix el Consell Comarcal de l'Alt Urgell. Aquest cas és el més sagnant. A la comarca de l'Alt Urgell, des de la creació del seu Consell, que va ser constituït el 9 de març de 1988, ha estat governada ininterrompudament per Convergència. Després d'aquests 31 anys de govern, què és el que queda? La resposta és tan simple com dura: la segona comarca més pobra de tot Catalunya i una institució exemple de favoritismes i interessos partidistes.

Doncs bé, amb tots aquests ingredients, què ha passat després d'aquestes eleccions? Doncs ha passat el de sempre, com a la Història interminable. ERC s'ha posat novament a disposició de la nova marca de Convergència i ha fet un pacte de perdedors i ha donat continuïtat a totes les polítiques portades a terme fins ara que han fet que la Seu hagi perdut tot el dinamisme econòmic i social de què va gaudir temps enrere.

I el «no-res» continua avançant inexorablement mentre alguns irresponsables es reparteixen unes quantes cadires sense parlar en cap cas dels problemes reals de la Seu. De veritat ningú pensa què és el millor per a la ciutat i per a la comarca? Fins on hem arribat?

A vegades penso que soc al regne de Fantasia i que quan em desperti em trobaré en una ciutat dinàmica, on els joves no hagin de marxar per manca d'oportunitats, on la gent gran no hagi de marxar perquè no hi ha una residència; en una ciutat on hi hagi un hospital del qual tots estiguem orgullosos; en una ciutat neta. En definitiva, en una ciutat de totes i tots.

Però no. No és un conte, és real. S'ha perdut una gran ocasió per començar el canvi que la Seu i la comarca de l'Alt Urgell necessita.

Diuen que tenim el govern que mereixem. Nosaltres no ens hi resignem, la Seu es mereix molt més. Des de Compromís continuarem treballant per la Seu i per un futur millor.