La festivitat de Corpus ens remet a l'últim sopar de Jesús amb els deixebles, abans de la pregària a l'hort de Getsemaní i l'inici de la seva passió i mort. És el mateix escenari de Dijous Sant, per tant, però revestit ara de la solemnitat que el rigor i la tristesa de la Setmana Santa impedeixen. Corpus significa exaltació i gratitud per la presència real de la persona de Jesucrist en el sagrament eucarístic. Eucaristia que, com recorda el Concili Vaticà II, és font i cimal de tota la vida cristiana. Tomàs d'Aquino, el gran escolàstic de finíssima intel·ligència que va defensar correctament la teoria del valor d'un bé basada en la utilitat subjectiva del consumidor i no pas en les hores de treball o els costos laborals, té diversos textos sobre Corpus on expressa la impossibilitat de captar amb arguments racionals el misteri de la presència de Déu en l'eucaristia, suplerta només per la fe. La fe en la presència de Jesús és essencial i la fórmula de la consagració subratlla el caràcter personal de la seva presència amb les paraules «això és el meu cos». El canvi de la substància del pa i del vi es coneix com el misteri de la transsubstanciació, ja que la forma i el gust de les dues espècies romanen iguals.

El Concili Vaticà II va impulsar el pas de la missa dita en llatí, entesa com una obligació individual per complir un precepte, a l'eucaristia viscuda com la celebració joiosa de tota la comunitat per alimentar la seva fe, créixer en fraternitat i alimentar l'esperança en Crist ressuscitat. Malgrat tot, i en general, la gent s'allunya de l'eucaristia i les misses són poc freqüentades. Els estadis de futbol s'omplen mentre que les esglésies estan buides. La litúrgia esportiva desperta passions mentre que la litúrgia religiosa avorreix la majoria. ¿Els ídols futbolístics són el nou vedell d'or que condiciona la vida de la multitud, no només d'infants i adolescents? Patim una llarga i profunda crisi polièdrica, i la dimensió moral i de valors és una de les seves cares. La nostra societat s'està allunyant de manera imparable de la pràctica dominical, perquè no troba en les celebracions eucarístiques el clima, la paraula, el ritu expressiu, l'acollida estimulant que necessita per alimentar la seva fe feble i vacil·lant. ¿La litúrgia actual és la que millor ens ajuda a actualitzar aquell sopar memorable de Jesús, que concentra d'una manera tan admirable el nucli de la nostra fe? Necessitem renovar i revifar la celebració de l'eucaristia.