Vaig optar per la metralleta perquè no tenia cap més remei». A hores d'ara molts lectors deuen tenir un coneixement remot, o cap coneixement, del que va ser el maquis, la resistència armada antifranquista que pocs anys després del final de la guerra civil va intentar provocar un alçament popular amb un atac guerriller des de França, va fracassar estrepitosament, però alguns dels seus components van continuar un activisme de sabotatges i altres accions que feien anar de corcoll la Guàrdia Civil, tot i que molts hi van deixar la pell. Entre els quals no destacava Marcel·lí Massana, que, amb l'arribada de la democràcia, va deixar d'estar perseguit pels seus fets passats, va obtenir el passaport i fins i tot va abandonar puntualment el seu domicili francès per visitar Berga. Com a la Patum del 1979, quan aquest diari el va entrevistar. «Tothom a Berga sabia que el Massana havia arribat. La gent l'ha rebut com un company, com un amic. Ha voltat per tota la comarca recordant les peripècies viscudes durant els temps difícils del franquisme. Diu que pensa quedar-se a França encara que se'l veia molt interessat per la vida del Berguedà».
