Va de debò i espero no ser l'única vianant de Manresa que ho ha detectat: hi ha matalassos, vells i deformats, de totes les mides, estampats i gruixàries, abandonats entre contenidors d'escombraries. N'he trobat en diferents indrets i n'atribueixo la proliferació a la combinació del bon temps i l'arribada de la nit de Sant Joan que desperta la necessitat de fer endreça i de desempallegar-se del que fa nosa. Un matalàs no és una taula que restaurem, un moble que reconvertim en llibreria o una parca d'hivern que regalem perquè ens va gran. Un matalàs és el nostre jaç i veure'l despullat, sense funda, ni llençols, tacat i deformat per l'ús, abandonat a la intempèrie, té alguna cosa d'exhibicionista. És el que queda de la vida oculta, la que deambula a les fosques, entre la realitat i el somni, entre la vigília i la nit. I demà viurem la nit més curta amb ganes que sigui la més llarga.
Una amiga m'explicava aquesta setmana que als manresans només els preocupa l'urbanisme, que estem obsessionats per les obres, pels carrers i pels edificis i que no mostrem el mateix interès per la cultura i l'educació, que són pilars fonamentals. Jo no hi entenc d'urbanisme, però sé el que m'agrada i el que no, i cal reconèixer que la pell importa, i importa molt. Que la pell de la ciutat és el primer que veiem, el primer que toquem, el primer que sentim. Són els camins d'entrada i sortida, són les voreres, són els parcs -existents o desitjats-, són els arbres, són els balcons florits, són els rètols entenedors que diuen com arribar a destí, són la facilitat per moure'ns, són el soroll del trànsit, són els establiments, són els espais de trobada, són les olors. L'urbanisme pot ser just o injust. Pràctic o incòmode. Bonic o lleig. Ens pot fer feliços o infeliços. Tot el que passa aquí sobre ens afecta aquí dins perquè les ciutats -també i sobretot- tenen molt d'intangible, de vincle emocional amb un lloc.
Coincideixo amb la meva interlocutora que Manresa no és, òbviament, només pedres, però les pedres confegeixen l'escenari de l'obra que volem representar. Aleshores, ens caldrà tenir el text ben après i saber-lo recitar en veu alta i amb coratge. Si en algunes zones fan nosa els cotxes, caldrà ser arriscat i buscar maneres imaginatives per treure'ls. Si volem més parcs, caldrà construir-los, si volem camins segurs, caldrà il·luminar-los bé. Amb l'estiu arriba un nou govern municipal i, amb ell, una nova oportunitat. Els actors principals, els secundaris, els tramoistes, els tècnics estan a punt. Les persones hi som. Només ens calen més motius per continuar sent-hi. Ventilem les estances, doncs, canviem matalassos, encenguem fogueres i preparem-nos per fer alguna cosa per a la qual valgui la pena ser ara i aquí.
