Una vegada vaig saltar per damunt les brases i algunes flames d'una foguera de sant Joan. No els explico com va acabar allò, i com vaig acabar jo. De fet, no me'n recordo, no me'n vull recordar. Millor. Recordo, això sí, una nit d'estiu d'aquelles que no s'acaben mai i que de fet no voldries que s'acabés mai. Devia acabar a la platja, ajagut a la sorra, que és on solen acabar les memorables nits d'estiu, mirant el cel negre nit fins que es fa clar i veus sortir el sol, extasiat, i pensant -no m'ho neguin- que ja seria hora d'anar cap al llit. Què coi hi fots, a la platja brut de sorra i malgirbat cap per avall? Hem vist massa pel·lis. Ho tenen, això, les nits memorables d'estiu, que les recordes com un valent però, de fet, segur, quan hi eres, et mories de ganes que «allò» s'acabés. I algunes acaben bé. D'altres no. L'estiu també ho té, això. Hi ha molts estius que no acaben bé. Recordo algunes, moltes cançons d'estiu, tot i que ara seria incapaç de cantar-ne cap més allà d'alguna d'aquelles delictives de Georgi Dann. Com pot ser possible el fenomen Dann? Quina mania a fer que l'estiu tingui cançó. I poques, molt poques, de bones. Tot i que a l'estiu tot coli. Recordo un amor d'estiu. També recordo que no va ser gaire memorable, no cal entrar en detalls. Recordo les vacances, autopista mediterrània avall dins un 4L, amb tota la (meva) família Ulisses. Vam sobreviure. Què més pots demanar? Recordo anar a les piscines. Si vius al Bages, capital Manresa, això de les piscines és territori exclusiu comarcal. Manresa no s'ha mullat mai com Déu mana, és territori de secà. Recordo una nit pedalant en bici fins al Pirineu. Devia estar boig. No he agafat mai més una bici. Recordo que els estius eren llargs i prometedors, sobretot per als que ho aprovàvem tot a la primera i el setembre quedava enllà, enllà. Ara, en canvi, a mitjan juliol, ja ens recordaran que l'operació biquini-tardor ja és a tocar. Quines ganes de trinxar-nos l'ara. Els estius, ara, són curts, estressants. Són prometedors i decebedors. Recordo càmpings plens de turistes, ciutats buides de locals i sessions llarguíssimes de fotos i postals de viatges de poc recorregut. Recordo que l'estiu convida a aturar-te de vegades no saps on, ni fins quan. El problema és si no saps amb qui. Recordo que a l'estiu feia calor perquè, entre altres coses, la resta de l'any no en feia. I això marcava molt. Ara fa calor tot l'any. Recordo un munt d'estius i, en canvi, recordo poques primaveres, algun hivern i quasi cap tardor. L'estiu se'ns fica al cap, ens atrapa, ens altera, ens llança, ens convida a... tot. I res. L'estiu és tot o res. Ho escric avui, tot això, avui que la nit que ens ve és «el» dia. Des d'avui tenen un munt de possibilitats de gaudir i perdre's en alguna nit memorable d'estiu. Si no ho fan s'estaran deixant perdre una ocasió irrepetible... fins l'any vinent. Facin-ho. Menjar-se l'estiu, assaborint-lo, compartint-lo, abraçant-lo. Hi ha poques coses més saludables que una bona nit d'estiu. Saltin la foguera i siguin immortals per uns segons. No serveix per a res però... per què serveix l'estiu? Doncs això.
