Fa nou dies es van constituir els nous ajuntaments a tot l'Estat i una de les ciutats on hi ha hagut un canvi més gran ha estat a Madrid. Els quatre anys de govern de Carmena han deixat pas a un consistori format per la dreta, l'extrema dreta i els de més enllà del mur. Com que els que ara han marxat ja els van fer la feina de reduir el 54% el deute de la ciutat i oferir un superàvit de 1.250 milions d'euros, el nou equip dirigent, liderat per un tal José Luis Martínez-Almeida, del PP, ja ha fet les seves primeres propostes. I la primera, anunciada a so de bombo i platerets per un dels seus portaveus, el diari ABC, va ser recuperar la idea de la candidatura olímpica del 2032. Després de les rebolcades del 2012, 2016 i 2020, per Londres, Rio i Tòquio, respectivament, ara hi tornen, tot i que se suposa que deixaran aparcades a la Plaza Mayor les lliçons de Follow me de l'ínclita exbatllessa Ana Botella.
Més enllà de l'oportunitat o no de la notícia, a nosaltres ens toca de prop. Si Espanya presenta candidatura als Jocs d'estiu del 2032, és altament improbable que doni suport als d'hivern del 2030, per als quals es postula el binomi Pirineus-Barcelona. Trobant-nos en l'estat que ens trobem, seria de necis no adonar-se quina opció serà prioritària, arribat el cas, ja que és inviable organitzar-ne dos en dos anys. Tota la sort per a la gent que ha treballat en aquest projecte fins ara, però em sembla que els caminants blancs el deixaran morir sota una capa de neu i glaç.
