Acabat el judici contra els independentistes catalans per part d'un Estat que el millor historiador català de tots els temps, Josep Fontana, defineix com de postfranquisme, tot fent referència al període posterior a la Dictadura, dins del cicle Pessics de vida, la periodista Gemma Camps va fer una interessant entrevista al Casino a la també periodista Gemma Nierga, que acaba de publicar el llibre Tres dies a la presó sobre Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, empresari, independentista empresonat per les seves idees, que vol deixar un món millor: tancat a la presó continua essent un home lliure. En canvi, Marchena, magistrat del Tribunal Suprem, obeint el seu passat polític i demostrant ignorància de la història, va opinar que l'actual justícia espanyola és vigent des de l'octubre del 1936. És a dir, legitima i justifica el feixisme i es posiciona ben lluny d'un règim democràtic. Així doncs, sembla que la sentència està dictada, ara cal esperar la del poble català. Nierga va néixer a Girona i des dels 4 anys viu a Barcelona. Ha treballat 28 anys a la ràdio, especialment a la Cadena Ser, amb el programa La Ventana, TVE, La Sexta i també TV3. Camps remarca la crida al diàleg de Nierga, fins i tot arran de l'assassinat d'Ernest Lluch -que volia ajuntar gent d'ideologies diferents per dialogar-, a mans d'un grupet d'ETA. Casada amb l'advocat José Antonio Cabanillas és mare de dos fills. Nierga justifica la seva poca veu i explica que Cuixart volia que el seu llibre el fes algú que no s'identifiqués amb l'independentisme, sinó que «s'ho mirés amb la distància en què ho hauríem de descriure tots els periodistes».
Inicialment, no va acceptar l'encàrrec, però després sí, «al cap d'un minut, ens vam sentir molt a prop l'un de l'altre». Sent el Jordi com un amic, que defineix com a entusiasta, optimista, intens, i manté la moral, perquè creu en el que està fent. De les converses que va mantenir amb Cuixart, explica que havia anat a veure els seus pares a Santa Perpètua, que li van dir que era «un nen que tenia molta por, i volia dormir entre el pare i la mare». Va plorar i «em va dir que l'acabava de transportar al moment més feliç de la seva infantesa». «Per mi va ser un moment trist en què se'm trencava el cor». Quan es van acomiadar, «també em vaig posar a plorar. Em va veure pel vidre i em va agafar in fraganti: ens vam donar les mans i tocar els ditets a través del mirall, per acabar una bonica relació». En el llibre ha fet un gran esforç per superar la pena de la presó, que no l'ajudava a mantenir la distància. Els periodistes «tenim sentiments i la feina que reflecteixo en el llibre pretén ser diferent». Reconeix que és una gran injustícia que estigui a la presó, però no ho vol explicar. Assenyala que el llibre té tres parts: la personal, la presó i la política. Sovint presenta el llibre per Catalunya amb Marcel Mauri, perquè un dia Cuixart li va dir que la imatge que es donava en els mitjans no li agradava en veure's antipàtic. «La meva imatge d'ell era dura i inflexible, però a Lledoners em va trencar l'esquema, d'home ingenu, tendre i empàtic». Sens dubte, és un referent en el món de l'independentisme que parla de valors universals, com dels refugiats i l'ecologisme. «Intentava escoltar i entendre'l. Però no només el procés, sinó tota la seva vida». El llibre fa la trampa de recollir el que ha volgut, perquè «no em volia veure protagonista». Massa periodistes han pres partit per un bàndol o altre del procés: «És un error, perquè ens inhabilita per poder ser observadors i notaris de la realitat». Tot i així, té la capacitat per reconèixer que «els periodistes no som objectius», però «hem de lluitar per tenir l'aparença de neutralitat que ens dona credibilitat, de cara als oients i lectors». Al seu parer, «ara es fa un periodisme ràpid, poc profund, interessat i a cop de tuit». «L'objectiu del meu llibre no és trobar la veritat del procés, només entendre qui és Cuixart». Parla que aixequem murs, que hi ha gent intolerant arreu, que l'estupidesa és d'individus i no de pobles. Potser sí, però li cal una segona part del llibre per entendre sobretot el poble a qui representa Cuixart.
