La Generalitat provisional del 1979, que encara no havia celebrat les primeres eleccions al Parlament i de fet estava pendent de la tramitació de l'Estatut al Congrés dels Diputats, no tenia gaires competències. Tenia un president històric, Josep Tarradellas, un consell executiu amb tots els partits parlamentaris, i moltes peticions sobre la taula. Tarradellas viatjava, rebia caliu i aplaudiments, i escoltava greuges. Una visita al Berguedà per la Patum d'aquell any li va fer conèixer els patiments dels treballadors d'empreses en crisi. Al cap d'uns dies, sens dubte per indicació seva, el conseller de Treball, Joan Codina, va fer el mateix viatge per conèixer més detalls. Va reunir-se amb gent de les colònies Rosal i Manen, però no va poder comprometre's a gran cosa, per la manca de competències. «Si ens limitéssim al què podem fer legalment, no faríem res. Però tenim l'obligació de conèixer i fer pressió. La nostra força prové del suport que ens dona el poble de Catalunya», explicava en una entrevista concedida a aquest diari. Les fàbriques de totes dues colònies van tancar arran d'aquella crisi, que al tèxtil va ser doblement assoladora.
