La restauració de la Seu de Manresa ha avançat des que, el 2001, Bisbat, Ajuntament i Generalitat (amb l'impuls d'Amics de la Seu) van signar el primer acord per finançar unes obres que, en aquell moment, havien d'abordar necessitats urgents que amenaçaven el futur del temple. El resultat és visible. Però queda molt per fer. En dona una bona mesura el fet que durant onze anys hi ha hagut a la façana sud una antiestètica tanca que protegeix dels despreniments i que és tota una declaració de precarietat. Onze anys és molt temps per no haver pogut reparar uns contraforts. Aquest és el ritme a què avança la restauració, i el motiu no és cap altre que la migradesa d'una inversió que la Generalitat aporta amb molta menys generositat que en altres ciutats i que, inacceptablement, ha rebut només xavalla d'aquest Estat que aboca diners amb generositat oceànica als temples que, sovint amb molt menys valor arquitectònic, tenen caràcter de catedral. Un nou pla de finançament permetrà, per fi, completar la façana i retirar la tanca. Benvingut, i ja era hora.
