Aquests dies de calor aclaparadora que venen gràcies a les primeres onades de calor val la pena recordar que el canvi climàtic ens dona uns estius més llargs i càlids. Aquest increment de les temperatures es tradueix en el fet que els nostres estius són ara, de mitjana, cinc setmanes més llargs que en la dècada dels anys 80. Uns estius més llargs i càlids impliquen més freqüència i durada d'aquestes onades de calor, el que inevitablement es tradueix en un risc més elevat per a la salut pública per les altes temperatures. A causa de l'efecte illa de calor, s'espera que aquests increments de temperatura siguin encara més grans a les àrees urbanes, on ja resideix la major part de la població i on a més hi ha més contaminació atmosfèrica. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha marcat per al 2019 com a principals problemes ambientals per a la salut «la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic». Això és degut al fet que, en l'actualitat, nou de cada deu persones al món respiren aire contaminat diàriament. Centrant-nos en la Unió Europea (UE), això es tradueix que la contaminació atmosfèrica causa al voltant de 400.000 morts anuals, de manera que genera uns costos relacionats amb la salut de milers de milions d'euros. I concretament, a Espanya, unes 10.000 morts a l'any estan relacionades amb la contaminació atmosfèrica (unes set vegades les causades per accidents de trànsit).
El maig del 2018 l'ONU va estimar que el 55% de les persones del planeta vivim en ciutats i que aquesta proporció seguirà augmentant fins a arribar al 68% de la població l'any 2050. És a dir, dels 9.700 milions d'habitants previstos per a l'any 2050, uns 6.600 milions viuran en ciutats i megaciutats si la tendència de creixement i distribució de la població segueix la mateixa tendència que fins ara. És clar que aquesta tendència de creixement de població dins de les ciutats, alhora que es van despoblant i desertitzant les zones rurals, ens augura un pèssim futur, almenys pel que fa a sostenibilitat mediambiental, ja que la globalització i mercantilització de la indústria alimentària per subministrar aliments a totes les ciutats del món fa augmentar la contaminació, accelera el canvi climàtic i deteriora els ecosistemes.
Centrant-nos a la Península, els problemes de l'escalfament i contaminació del planeta són palpables. Les sequeres (actualment tenim una nova sequera), o les contínues onades i episodis de calor, provoquen una reacció immediata sobre l'agricultura, les ciutats i, en definitiva, sobre els nostres modes de vida. Segons les prediccions per a les pròximes dècades, l'augment de la temperatura comportarà el trasllat de les vinyes cada vegada més al nord, alhora que el sud serà progressivament més càlid i àrid fins a adoptar les característiques climàtiques del nord d'Àfrica (he de recordar que localitats com Còrdova han experimentat altíssimes temperatures de l'ordre de 46ºC durant diversos dies aquests últims estius). Amb el pas dels anys anem percebent que la roba d'hivern passa cada vegada més temps a l'armari, i això, a més, és un problema duríssim per al nostre ecosistema. D'una vegada per totes hem de fer el pensament que el nostre petit planeta té uns recursos limitats, i que l'actual i parasitari sistema capitalista neoliberal tendeix cap a l'infinit d'explotació d'aquests recursos. Actualment som més de 7.500 milions d'éssers humans sobre la Terra, amb un increment aproximat de 90 milions de persones més cada any. La conclusió a la qual inexorablement podem arribar és que aquest sistema econòmic que ens regeix i en el qual actualment ens basem és totalment inviable. Ens agradi o no, el camí pel qual anem no és l'adequat, i com més aviat siguem conscients d'això i en conseqüència així actuem, menys ferides irreversibles farem al planeta i per tant a nosaltres mateixos.
