Ara ja no fa falta sentir l'esclat dels petards de Sant Joan per percebre que l'estiu ha trucat a la porta i ha entrat a les nostres vides. En la postmodernitat que vivim ja no cal escoltar l'entra-nyable cançó del Sisa per recordar que l'estiu ens arriba, ni imaginar-nos cap follet que li faci de guia. En els darrers anys, l'estiu ens saluda en forma d'imatges cinematogràfiques i peces musicals molt ben treballades al voltant d'una campa-nya publicitària de l'Estrella Damm. És l'època de consumir més cervesa i de fer més calaix. Tot mediterràniament, és clar. I no hi ha una bona estratègia de comunicació sense voler implicar-se en les noves realitats, en allò que ens preocupa i que, com a societat, ens genera mala consciència. Ens ensenya el mar ple de plàstic i, alhora, ens diu que el 2022 pensa superar els 2.000 euros de facturació, en bona part, gràcies a la internacionalització. Per tant, amb un alt consum de combustibles fòssils.

A l'Estrella Damm, ara li ha passat com a altres productes i empreses. Predica per uns mars idíl·lics i es converteix en capdavanter en la preservació d'una biodiversitat que està en seriós perill, però li queda molt camí per recórrer per esdevenir una empresa altament responsable. La facturació de l'any passat ja ha estat propera als 1.300 milions d'euros, sempre amb importants creixements anuals. Més de 100 milions de beneficis. Les dades ens demostren que funciona l'estratègia de fer veure'ns la cervesa com una beguda innòcua, sana, jove i, a més a més, salvadora del patrimoni marí. Dels milions i milions que mou, únicament n'inverteix 4 en medi ambient. Continua comercialitzant les seves llaunes amb el plàstic com a embalatge i les anelles de plàstic com a enllaç entres les llaunes, per molt que fa temps que diu que estudia com eliminar-lo i té la solució a punt.

Ni aquesta, ni altres empreses cerveseres, ni les grans ni les petites, es dediquen a promoure un consum responsable del seu producte. Al contrari, al llarg dels anys, hem vist serials i films televisius, especialment en entorns joves i cools on es veuen columnes de cerveses a sobre la taula, que fomenten l'addicció a l'alcohol com allò més normal del món. Segur que beure cervesa amb moderació, com en el cas del vi, pot ser fins i tot bo per al nostre organisme, però que s'alimenti la cultura de les birres passa a ser un problema de salut pública que ningú no vol afrontar. Les administracions i les empreses prefereixen deixar que sigui el nostre sistema sanitari i la societat en general qui en pagui les conseqüències.

Predicar sense donar exemple és massa habitual. També ho fa aquests dies la Barcelona 080 Fashion, passarel·la de moda de referència de Barcelona que té com a lema la sostenibilitat, sense pensar que aquest concepte, des del punt de vista empresarial, ha d'anar molt més enllà del respecte al medi ambient. Míriam Ponsa ho ha entès així i ha trencat amb aquesta passarel·la a partir de la coherència que suposa voler desfilar amb dones que són «normals» i que les seves talles no són les pròpies de les top models.

Avui hem parlat de predicar amb l'exemple, a partir de referències empresarials. Millor no entrar en política, que ens costaria encara més trobar la coherència entre el que es diu i allò que es fa.