José Antonio Lanuza sintetitza en una frase el que és la política municipal. Un àmbit on hem de posar la mirada, no només en Barcelona i les grans ciutats (una cinquantena a Catalunya), sinó en el que realment en configura el mapa, centenars de pobles mitjans i petits. La manifestació és clara, directa i concloent: «Vaig votar ERC per coherència; perquè havíem dit que enviaríem el PSC a l'oposició». I ara els el presento, per si desconeixen o no recorden qui és. José Antonio Lanuza ha protagonitzat el que segurament és el suport més inversemblant de tots els que s'han posat de manifest en el període postelectoral. Ell, únic regidor escollit per la llista de Ciutadans a Cabrera d'Anoia, va decantar la balança de l'empat a quatre regidors (en un ple de nou) entre el PSC i ERC votant el candidat republicà i fent-lo així alcalde. Es pot compartir l'argument de Lanuza per defensar el seu vot o estar-hi en total desacord. Però el que diu posa amb lletra gran i clara el que és la política municipal. Un espai amb una idiosincràsia pròpia i particular per a cadascun dels casos, bastit de pensaments polítics, de propostes i projectes específics, confluents o divergents, i, sobretot, de simpaties i antipaties cuinades a foc lent en la gestió diària dels ajuntaments i en la relació quotidiana més enllà de les parets consistorials. I en aquests ecosistemes, les consignes de partit queden diluïdes.
