El 20 de setembre del 1519 sortia del port de Sanlúcar de Barrameda (Cadis), capitanejada pel portuguès Fernão de Magalhães, una expedició naviliera composta de cinc naus (Trinitat, Sant Antoni, Concepció, Victòria i Santiago), amb una tripulació total de 239 homes. Aquesta esquadra, finançada per la Corona espanyola, tenia per objectiu arribar a les illes de les espècies per l'oest, en comptes de fer-ho per l'est, que era el camí habitual, i, així, no transgredir el tractat de Tordesillas del 1494, pel qual una línia vertical imaginària dividia el món en dos àmbits d'influència entre Espanya i Portugal, a l'oest i a l'est de les illes Canàries, respectivament.

El projecte de Magalhães, que era semblant al de Cristòfor Colom, va ser presentat al rei Manuel I de Portugal però no va reeixir; aleshores fou proposat al rei Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, que hi va creure de seguida i va albirar la possibilitat d'arribar a les Índies sense haver de vorejar el continent africà.

De les cinc embarcacions que llevaren ancores i salparen cap al que era desconegut, només en regressà una, la Victòria, amb 18 mariners a les ordres de Juan Sebastián Elcano, el 6 de setembre del 1522, després de 2 anys, 11 mesos i 17 dies, per comprovar i demostrar que la Terra és rodona i repleta de perills, imponderables i, aleshores, misteris. Posteriorment, dotze mariners retinguts a Cap Verd varen retornar a Sevilla per Lisboa. I, per últim, cinc supervivents de la Trinitat que havien intentat el retorn des de les illes Moluques (les illes de les Espècies) per una altra ruta, no assoliren el seu retorn fins al 1525.

Amb la primera volta al món, Espanya fa el primer pas per a la globalització, i la Terra, tota sencera, està a l'abast de les nacions i de les persones. Tanmateix, s'havia pagat un preu altíssim per aquesta conquesta de la humanitat i la demostració que el nostre planeta és una esfera. La seva gesta s'ha convertit en una autèntica epopeia amb tot tipus de calamitats, set, gana, malalties i, sobretot, pèrdua de vides humanes. Fins i tot, Fernão de Magalhães va morir el 17 d'abril del 1521, a l'illa de Matcan (Filipines), lluitant contra el rei Lapu-Lapu. Aleshores, fou substituït en el comandament pel basc Juan Sebastián Elcano, natural de Getaria (Guipúscoa), qui culminaria amb èxit l'expedició. Malgrat totes les desgràcies, adversitats i infortunis que tingueren, la venda de la càrrega de les espècies que portaren al nostre país serví per pagar amb escreix tota la expedició i, fins i tot, hi hagué un romanent de beneficis.

Aquesta circumval·lació és una de les fites més importants de la història de la humanitat, la primera vegada en què podem parlar de comerç entre continents, i si hagués estat protagonitzada pels americans, de segur, que tindríem tota una saga fílmica de Hollywood, que en cantaria les excel·lències i la resta del món n'aplaudiríem l'èxit. El reconeixement a Magalhães fou, principalment, en l'àmbit de la toponímia, en batejar amb el seu cognom l'estret que es troba al sud de Xile, entre la Patagònia i la Terra del Foc, el pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic, que no foren capaços de trobar ni Colom, ni Vasco de Gama, ni tampoc Vasco Núñez de Balboa.

Actualment, el nom de Juan Sebastián Elcano va associat al vaixell escola de l'Armada Espanyola, des del 1928, un bergantí goleta amb quatre pals que tenen per nom Blanca, Almansa, Astúries i Nàutilus, en homenatge a les anteriors naus on feien la instrucció els guàrdies marines de l'Armada.

El rei Carles I, en reconeixement de la proesa de Juan Sebastián Elcano, li va concedir una pensió vitalícia de 500 ducats d'or i, a més, el féu gentilhome amb l'escut d'armes descrit per: en camper tallat, de gules una torre d'or a la partició alta i, a la baixa, amb dues branques en sautor de canyella, amb nous moscades i claus d'espècies al natural, coronat l'escut amb un elm i, al damunt, l'esfera terrestre, amb la inscripció: «Primus circumdedisti me» (has estat el primer a circumdar-me).