La sala de bàscules de l'antiga Estrella Damm es va convertir, dimecres, en passarel·la de models. És la setmana de la 080 Barcelona Fashion, però l'amfitriona de la desfilada que anem a veure ha fet un salt i s'ha plantat. Entrem disposats a veure una desfilada que sabem que no serà normal, precisament, perquè les models seran normals. En tots els sentits. No és només una «aposta», és un gest, en tota regla, amb el qual la dissenyadora Miriam Ponsa passa de les paraules i els gestos als fets. Ha plantat la 080, que és com dir que s'ha plantat el sistema. Com són les dones? Com són les dones que representa que encaixen amb els «cànons» marcats pel món de la dona? No són ben bé les mateixes. I pots no estar-hi d'acord, pots reivindicar i pots fer i passar a l'acció. Ponsa fa les 3 coses alhora. Per la desfilada de dimecres ha convocat un càsting de dones compreses entre totes les edats i totes les talles. Només amb el requisit mínim de l'1,70 cm. Dones normals. Perquè la roba la du gent normal. Hi ha expectació. Si t'hi fixes veus com, abans de les desfilades, l'eficient equip de Ponsa afina detalls, com sempre, per posar tothom al seu lloc per uns minuts, pocs, on passa tot. Com una desfilada normal on surten, les dones, a desfilar. Fa temps que Ponsa es manté inalterable en el seu repte de no desviar la mirada de les coses importants, les essencials, les que transformen o commouen, i posa el seu talent creatiu al servei de crear -sí, indispensable- i al servei de pensar. Les models passen ràpid i aprecies en elles trets que, en desfilades convencionals, potser no veuries. Són dones del carrer. Amb totes les seves perfectes imperfeccions vitals a la vista. Les reconeixes. T'hi reconeixes. Les valores. T'emocionen. El gest de Ponsa no passa gens desapercebut i emociona. Tant que, en haver acabat la sessió, la desfilada -i això tampoc és normal-, tot el grup de dones-models amb Miriam Ponsa al capdavant han de tornar a sortir a saludar i respondre, com si d'un bis es tractés, uns aplaudiments llargs i sincers que ovacionen i diuen «missatge rebut i compartit, el futur que és present va per aquí». Vam tenir la sensació d'assistir, de participar, d'encoratjar una revolta en tota regla. D'aquelles revoltes que tenim pendents. I crec que l'experiència per a totes les dones que hi han participat ha estat brutal. Per al públic, també. M'agradaria saber què va dir el president del Parlament -que hi era- a Ponsa després de la desfilada. I posats a demanar, m'hauria agradat veure-hi més consellers i conselleres mullant-se per anar en contra, que vol dir anar a favor. De vegades la política són gestos, també. Trencant els cànons de bellesa, construeixes un model i un cànon nou. El de cadascuna. La dona que portes dins és la dona que Ponsa treu a l'exterior per fer-li lluir no només el cos sinó l'ànima.