En vigílies del 25è aniversari del gran incendi del Bages i el Berguedà del 1994, que va començar el dia 4 de juliol (vegeu suplement Revista), un incendi paorós crema al sud de Catalunya. Ara fa 25 anys el dispositiu que tenia la Generalitat per combatre els incendis forestals era insignificant; avui, els mitjans i la tècnica són infinitament millors, i per això la superfície cremada anual ha caigut en picat, però quan el nostre bosc es veu sotmès a les condicions de calor, sequedat i vent que estem patint i que es mantindran encara uns dies més, un incendi enrabiat no té aturador. Caldrà esperar que les condicions millorin i serà llavors quan la feina realitzada fins ara pels bombers permetrà l'extinció. I mentrestant, el tema de fons que fa que els incendis siguin incontrolables és el mateix que el 1994: el bosc és un polvorí perquè no és gestionat, i no ho és perquè no sabem què fer-ne. En 25 anys s'ha debatut moltíssim i s'ha diagnosticat encara més, però el problema de fons es manté intacte.