Hisenda ha publicat la llista de morosos del 2019. Un total de 4.028 persones i societats del conjunt de l'Estat acumulen un deute a l'erari públic de 14.100 milions d'euros. S'imaginen el que significaria aquesta quantitat ingent de diners en el pot comú dels ciutadans? Diners que haurien de repercutir en el conjunt de la societat per garantir els drets individuals (com tenir una sanitat i una educació pública de qualitat o les infraestructures necessàries per garantir el desenvolupament del país) i la igualtat d'oportunitats, i que es queden als comptes corrents de personatges tan cèlebres com el banquer Mario Conde, que deu més de 12 milions, o l'actriu Paz Vega, que té un deute amb la resta de la ciutadania de 2,4 milions d'euros. Aquesta mateixa setmana coneixíem que a Catalunya la taxa de risc de pobresa se situa al 21,3%, la més alta des que es va començar a publicar, fa 15 anys. He sentit molts cops l'afirmació que els pobres tenen un alt cost per al conjunt de la societat, que paga amb esforç els seus impostos. Les informacions d'aquesta setmana ho desmenteixen i veiem que alguns dels que més diners acumulen, i la corrupció, suposen un fre per garantir la societat del benestar. Encara em pregunto quin és el punt de tolerància dels ciutadans. Per què no hi ha un cop de taula col·lectiu i diem que s'ha acabat el bròquil? Som pobres, però feliços?