El Centre d'Estudis del Bages va encarregar a Josep Oliveras, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la presentació al Casino del llibre Les colònies industrials de la conca del Llobregat. 150 anys d'història, dels historiadors Albert Balcells i Rosa Serra. Oliveras va explicar que, a mitjan anys 70 del segle passat, un historiador de l'economia com Ignasi Terrades va escriure sobre la colònia de l'Ametlla de Merola el 1979, arran que el seu pare era director d'una petita fàbrica tèxtil. Llibre de 500 pàgines, amb bibliografia i gran documentació de fitxes, aporta una extensa quantitat de dades, editat per la Diputació de Barcelona. Oliveras assenyala l'equivocació que els responsables de les colònies industrials anaven a Anglaterra, però admet que alguns industrials sí que ho feren a partir de la Restauració, i opta per parlar de la influència francesa, com les manufactures de prop de Montpeller que marquen estructures de fàbrica. «He vist a llocs d'Europa, monestirs passats a fàbrica», com a Alsàcia. De colònies n'hi ha a tot el món, amb variacions, molt lligades a la revolució industrial. Necessitat, energia i mà d'obra que sàpiga filar, són elements imprescindibles. Esmenta la primera fàbrica d'indianes a Manresa, al torrent de Sant Ignasi, al segle XVIII. Comenta el cas familiar de Joana Camps Farell -del mas Farell de Mura-, que filava i teixia a més de conrear la vinya fins que es va arruïnar amb la fil·loxera, tot i que la seva àvia va néixer a Castellgalí i va treballar a Cal Borràs. Accepta la definició dels autors de colònia industrial en context rural, a diferència de la ciutat obrera. Esmenta l'emplaçament de les colònies, la importància de l'energia i del medi social, en un context paternalista, en la relació patrons-obrers a l'època, en què l'amo cuida els seus treballadors com un pare. L'Església juga un paper important perquè la gent continués en el seu rol d'ovelles. Difereix de les tipologies de les colònies i s'interessa també per les agrícoles i mineres.
Pel que fa als autors, contextualitzen els fets dins la història global. Rosa Serra, historiadora amb enorme capacitat de treball, experta en colònies industrials i autora d'un llibre sobre colònies tèxtils de Catalunya, explica que la idea del nou llibre neix de l'acumulació de materials que posseïa i de convèncer Albert Balcells perquè hi posés seny, rigor i disciplina. Tots dos van veure colònies i es van adonar que molta gent s'hi referia amb l'expressió «l'abans»: és clar que «nosaltres hi havíem de posar cronologia i l'espai on passava». El llibre demostra que és un fenomen que es transforma al llarg de 150 anys, en què les persones neixen, creixen i moren: cada recerca comporta transformacions i canvis que fan possibles les persones que hi viuen. Valora les monografies locals, els estudis urbanístics i antropològics, audiovisuals i novel·les, que a vegades han convertit l'anècdota en categoria. Hi havia una necessitat per explicar la complexitat del fenomen de les colònies, tant de les tèxtils com de les agrícoles i les mineres (les més anàrquiques, revolucionàries i lluitadores), amb la consciència de formar part d'un món industrial que és comú. Albert Balcells, membre emèrit i assessor d'història de l'Institut d'Estudis Catalans, assenyala la riquesa i calidesa humanes al fet de treballar conjuntament amb Rosa Serra, en l'estudi de més de 60 colònies, «tenint clar que no ens volíem limitar a les tèxtils». La majoria estan muntades per empres0aris industrials que «apliquen la mateixa mentalitat d'arrendaments capitalistes». Assenyala que tenen uns trets comuns, però cada colònia és diferent. A la diversitat, calia donar-hi una seqüència cronològica: «La dinàmica de les colònies en relació amb el context demostra que, 50 anys després, el canvi i l'evolució va ser important». Si bé les primeres colònies s'adormen dins l'autarquia franquista, d'altres introdueixen les fibres artificials i els telers automàtics. Per a Balcells, «ni feudalisme industrial ni l'obra d'uns patrons filantròpics que tractaven paternalment els seus obrers: ni una cosa ni l'altra». En la seva opinió, les colònies no són un món tancat ni estan aïllades, tenen una classe obrera hereditària i una mobilitat notable de població. Les empreses són rendibles, col·lectivitzades els primers mesos de la guerra civil i durant la postguerra, cada vegada menys és un món autosuficient: diversitat coetània i dinàmica de canvi fins que s'ensorren.
