Generem calor per combatre la calor. Heus aquí una paradoxa de la nostra manera de viure. Insistim a refredar els recintes on passem la major part de les hores, siguin de feina, lleure o residència, i per fer-ho no tan sols enviem l'escalfor que ens molesta cap a la via pública sinó que hi afegim la que provoca el mateix funcionament de les màquines de refredar.

Els condicionadors d'aire funcionen amb uns motors elèctrics que, per molt eficients que siguin, només converteixen en moviment una part de l'energia que reben; la resta es transforma en calor que s'escampa per l'aire circumdant. Els «intercanviadors» fan alguna cosa més que intercanviar: sumen temperatura. Els climatitzadors dels cotxes s'alimenten de l'energia que genera el motor de combustió interna; el fet de connectar-lo provoca una demanda afegida de carburant.

Els edificis d'oficines amb grans vidrieres, les fàbriques i els magatzems que requereixen una temperatura de treball determinada, les cambres industrials de refrigeració o de congelació, les seccions corresponents dels supermercats... tot això i més escalfa l'atmosfera immediata, inevitablement. I, inevitablement també, com més s'escalfa més cal refredar els interiors, i com més es refreden els interiors més s'escalfa l'exterior, en un bucle espiral que només altera la meteorologia. Arriba una gota freda des de l'Àrtic i es trenca el cercle viciós. Arriba una massa d'aire africà i la roda s'accelera.

Darrerament la meteorologia no ajuda. Diuen els experts que les onades de calor incrementen la seva freqüència i que les temperatures s'enfilen cada cop més, tant les mitjanes com les extremes. En relació amb la massa tòr-rida que ens ha atabalat fa pocs dies, els aires condicionats d'una ciutat són poca cosa, però aquesta poca cosa contribueix a crear bombolles de microclima a les zones urbanes; més intensa la bombolla com més densa i extensa és la ciutat.

Externalitzem la calda cap a la via pública, i com en tota externalització, hi ha víctimes: la gent que camina pel carrer i la que intenta refrescar casa seva per l'antic sistema d'obrir les finestres per facilitar que corri l'aire. Ja se sap que injustícia és la base del sistema.

(Postdata. En l'article d'ahir vaig reproduir malament una antiga dita. Deia «qui arriba papa al concili en surt cardenal» i, òbviament, no és al concili, sinó al conclave. Gràcies als lectors que, a més a més d'advertir-ho, m'ho han advertit.)