Que a Manresa se celebri aquests dies una edició descentralitzada de la Universitat Catalana d'Estiu, la de Prada, és un luxe per a la ciutat. Ho va dir l'alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, a l'acte inaugural de l'UCE. I ho refermo. Potser no hi donem prou importància. Com tampoc no n'acostumem a donar-hi fet que Manresa sigui una ciutat universitària amb un campus de la Universitat Politècnica de Catalunya, una Fundació Universitària del Bages que es va federar amb Vic per crear la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i que, per exemple, ofereix estudis de Medicina, una delegació de la UOC i ara la Universitat Catalana d'Estiu. Què suposa això? Coneixement, tot i que sovint no sapiguem què es manega dins les aules o laboratoris universitaris; recerca, que vol dir transferència d'aquest coneixement a la societat; joventut; ser al mapa (o per què us penseu que altres ciutats busquen desesperadament tenir estudis universitaris ni que estiguin adscrits a altres universitats que vol dir pagar perquè el posin el seu segell al títol); o generació de moviment econòmic. Però, sobretot, coneixement, que com bé va dir el rector de la UVic-UCC, Josep-Eladi Baños, també a l'acte inaugural de la Universitat Catalana d'Estiu, que es va fer a l'emblemàtic institut Lluís de Peguera, és la matèria primera més valuosa. Sense ell seríem encara al paleolític.
