En ple franquisme, en diferents poblacions, va aparèixer un moviment de pares i mestres disposats a oferir als nens i nenes alguna cosa diferent del model educatiu de l'època, tant el de l'escola pública com de gran part de la privada (religiosa o no). Així van néixer iniciatives adscrites al moviment anomenat «escola activa», connectats amb la pedagogia internacional més avançada i inclusiva. A Manresa va ser el cas de l'escola Flama, que va deixar empremta en els seus alumnes. Però amb l'arribada de la democràcia i la transferència de competències educatives a la Generalitat, aquesta mena d'escoles es plantejava si havien de continuar sent centres privats o si els seus objectius s'acomplirien millor dins la xarxa del nou tipus d'escola pública que s'esperava veure créixer amb la nova situació. I en aquest dilema va esclatar el conflicte entre ensenyants d'un i altre parer. El final de curs 1978-79 va acabar amb una part dels mestres presentant un manifest integracionista a l'assemblea de pares i un altre que no s'hi sentia representat protagonitzant una tancada al centre al·legant que se sentien marginats i maltractats.
