La celebració a l'ajuntament de Manresa, dimecres, d'una reunió oficial del Consell Executiu de la Generalitat va ser un gest positiu que va deixar imatges interessants. Només es pot aplaudir que el Govern surti de Palau i es faci present fora de Barcelona. Tanmateix, és difícil valorar quin és el pes simbòlic que hem de donar al fet que, en la seva tercera sortida, vingués a Manresa. El primer cop va visitar Sant Julià de Ramis com a població molt remarcable de l'1-O; el segon va anar a Vielha. Aquest darrer moviment sembla solemnitzar el reconeixement d'un territori singular dins Catalunya, però haurem d'esperar les properes visites per veure si l'elecció de Manresa significa alguna cosa en termes de reconeixement del pes de la ciutat en el conjunt del país. El que sabem amb seguretat és que la reunió va servir per concretar que la seu de la Delegació de la Catalunya Central, que donarà visibilitat a la vegueria i al rol territorial de Manresa, serà una realitat tretze anys més tard del previst i encara caldrà esperar set anys. Això són fets, i són molt clars i molt decebedors.
