La primera part del títol no té res a veure amb la que utilitzen molts abrandats independentistes. Són aquells que pensen que les institucions comunitàries, les que van protagonitzar un gran mercadeig de càrrecs la setmana passada, faran més cas a la democràcia que als seus comptes corrents a l'hora de determinar polítiques i de prendre decisions. Tracta més aviat d'alguns clubs de casa nostra, que afronten la temporada que ve com una autèntica revàlida en la competició continental. L'Igualada Rigat d'hoquei patins ja n'és un habitual. Tornarà a ser a la World Skate Europe Cup i hi buscarà la final a quatre que se li va negar mesos enrere. La seva perseverança és senyal de feina ben feta. El Baxi Manresa de bàsquet torna a Europa després de 21 anys de no ser-hi amb il·lusió de viure allò que les últimes generacions no han conegut. No pot perdre el món de vista, però ha de prendre's l'aventura com un incentiu per créixer. Com el Cadí la Seu. L'equip femení de bàsquet debutarà a l'Eurocup. És un altre exemple d'evolució lenta i segura, rematada l'any passat amb un tercer lloc a la lliga.
Tots tres conjunts viatjaran per Europa i els rivals els visitaran, i superaran les deficients infraestructures que arriben fins a les nostres latituds en alguns casos. Són oportunitats per demostrar que, encara que a l'hora de dotar-nos de recursos molts organismes no ens estimin gaire, aquí hi ha capacitat d'aconseguir que, potser algun dia, aquesta realitat es giri com un mitjó.
