Pot ser igual d'emocionant un final de partit igualat si el juguen nois o noies? Pot ser igual de celebrat al terreny de joc un ascens i igual de plorat un descens de categoria si el juguen noies o nois? Sí, sí, sí. Mil vegades sí. L'esport és esport més enllà del sexe dels seus protagonistes i les habilitats que tots demostrin estan en bona part relacionades amb la pràctica que se'n faci, sobretot, en les etapes formatives. Anirà molt bé per a l'esport femení que en la darrera temporada de la lliga espanyola de futbol s'hagin omplert alguns estadis quan jugaven les seves futbolistes, que el Barça hagi arribat a la final de la lliga europea i que al mundial que s'acaba de celebrar s'hagi vist que estadis plens en els partits de la selecció local i d'alguns dels millors equips. Però el cap de setmana passat no només hi ha hagut futbol. També en el món del bàsquet acabem de veure l'èxit que ha tingut la selecció espanyola pujant al lloc més alt de l'europeu. No només èxit esportiu, sinó també televisiu, de quota de pantalla, que és molt i molt important per demostrar que l'esport femení a l'estat va despertant més interès. I aquest interès s'acaba traduint en la possibilitat que els diners de la publicitat i la promoció també arribin a l'esport que s'escriu amb f. La propera temporada, el bàsquet manresà amb f també estrena categoria, i el futbol sembla que pot tornar a créixer en nombre de practicants.
