És així com el papa Pau VI definí sant Benet, quan el 24 d'octubre de 1964 el va proclamar patró d'Europa. El papa Montini mostrava el pare de monjos, com a «mestre de civilitzacions i herald de la fe cristiana».

Amb motiu de la solemnitat de Sant Benet que celebrem avui, el P. Guillermo Arboleda, abat president de la Congregació de Subiaco i Montecassino, ens ha adreçat una carta als monjos, on ens recorda que la vida i l'obra del sant patriarca va ser providencial, perquè «en el continent europeu despuntés l'aurora en un món nou, en un moment en que s'ensorrava l'imperi Romà i moltes regions d'Europa es precipitaven en les tenebres i moltes altres romanien privades de valors espirituals i de civilització».

Com remarcava Pau VI en el document on proclamava sant Benet patró d'Europa, «amb la creu, el llibre i l'arada, sant Benet i els seus fills transmeteren la civilització cristiana, del Mediterrani a Escandinàvia, d'Irlanda a les planes de Polònia». Per això «la història reconeix l'aportació benedictina a la consolidació de l'Europa naixent».

Com subratlla l'abat Guillermo, «la fragilitat dels nostres monestirs i la precarietat de la institució monàstica benedictina», ens pot portar a «viure de les glòries del passat i evadir-nos de la nostra realitat». Per això els monjos hem de ser «missatgers de pau i constructors d'unitat, en un món fraccionat, desintegrat i violent». Els monjos hem de tenir en compte «els problemes que amenacen la Unió Europea, la dificultat per un acord en les polítiques d'immigració, el tancament de fronteres i el control que restringeix la lliure circulació en l'àmbit dels països que la formen». Els monjos no ens podem desentendre del «drama dels milions d'immigrants que cerquen una vida millor en els països del nord, Europa o Amèrica, o dels milions d'exiliats empesos per les guerres que busquen refugi en els països germans».

L'abat Guillermo, que ens recorda que «el món necessita missatgers de pau i constructors d'unitat», demana que els monjos no ens quedem de braços plegats, paralitzats per «la inèrcia derrotista o les iniciatives desfasades». Nosaltres «tenim l'obligació de fer front a la desintegració i a la violència» i per això la «vida de les comunitats monàstiques ha de ser profecia, anunci salvífic per al món, de la vida nova inaugurada per Jesucrist en la seva Pasqua, vida nova per l'acció de l'Esperit de Déu que actua en el cor de cadascun dels seus fills i filles i en el cor de la història humana». I això només serà possible «pel nostre humil testimoniatge de comunió de vida en el Senyor, de fraternitat evangèlica» i també pel «nostre testimoniatge d'acolliment de tots els fills i filles de Déu».

L'Evangeli ens proposa «el servei humil al germà», en la humilitat i la mansuetud, tot oposant-nos a «unes relacions de domini i a la lluita pel poder».

Per això els monjos hem de ser «missatgers de pau per al món i constructors d'unitat», tot estimant, escoltant i encoratjant els qui s'atansen a nosaltres.