Com sap tothom la Diputació de Barcelona està en joc i aquest matí sabrem què. A què juguen? A falta de conselleria de transició energètica i medi ambient la Diputació de Barcelona (i altres diputacions) haurien d'omplir el buit. Un buit que Territori i «sostenibilitat» del conseller Damià Calvet només sembla omplir d'escombraries per incompetència de l'Agència de Residus de Catalunya.
Una vegada en una reunió de la Diputació amb en Valentí Junyent (Diputat de Medi Ambient) i en Josep Maria Tost (director de l'Agencia de Residus de Catalunya) vaig proposar d'incrementar les taxes al rebuig (que sigui més car portar brossa a l'abocador). Em va contestar que no ho feien decididament per què tenia por que els pobles «se li rebel·lessin» i el fessin fora. Tenia por de perdre la feina, per això no feia bé la seva feina. Paradoxes. Així no anem bé. Tampoc anem bé quan per cremar residus es paguen moltes menys taxes que per reciclar-los. Penós, primitiu, interès a curt termini, propis del segle XX com tants dels nostres polítics i polítiques. Tan penós com els pactes i desacords,escenografiats arreu del territori català en temps de repressió, presoners i exiliats. «Dales un trozo de pan y se pelearan como perros» com va dir el polític espanyol. I això fem. Tenim el què ens mereixem com a país. I els que es queixen de com van les coses s'haurien de posar en política, fer-se activistes, o callar.
La primera paraula clau que demano que busquin els lectors és dignitat. Dignitat que cal defensar a diari dins de les nostres possibilitats, feines i institucions. Una altra paraula clau que he buscat ha estat «transició energètica» al pressupost 2018 de la Diputació i..... no n'he trobat cap, hi ha 206 pàgines. El 25% in crescendo del pressupost de la UE va a temes ambientals. La transició energètica està en boca de tothom que tingui dos dits d'enteniment arreu del món i malgrat tot, al nostre país, sembla un accessori, un bolso per fer maco, una Melania Trump.
La Diputació de Barcelona és clau com a eina de país i és clau per fer realitat la transició energètica, que portarà beneficis a curt i llarg termini; i de fet és la única via que tenim si no volem precipitar un desastre mundial amb conseqüències imprevisibles. Medi ambient de la Diputació ha de canviar de nom i dir-se «transició energètica» i medi ambient ha de recordar que si et passes amb l'anàlisi provoca paràlisis. La Diputació ha d'implementar si o si mesures efectives que facin que les viles prioritzin l'estalvi energètic i la reducció d'emissions i residus. La Diputació ha de fer el què la Generalitat no pot o vol fer, com espavilar en possibilitar que els Plans d'ordenació Urbanística Municipal no siguin un element restrictiu a l'hora d'implementar cases que permetin una vida sostenible (Espero que el Sr. Agustí Serra, Director d'Urbanisme s'hi posi com em va prometre, potser per fer-me callar i marxar del seu despatx, ja fa massa mesos).
La Diputació no és un repartiment de cadires i 4 milions de sous en assessors. La Diputació és una eina de país molt important per fer de Catalunya, entre altres coses, capdavantera en la transició energètica, com va fer, fins hi tot, un poblet com Avià.
