Ha tornat a passar. Dilluns al vespre un tren de Rodalies va des- carrilar. Aquest cop va ser a l'R3, la de Barcelona a Puigcerdà, i que sempre ha estat tant o més castigada que l'R4, que en menys de mig any va tenir dos accidents, un dels quals mortal.
El descarrilament ha posat, per enèsima vegada, la precarietat i l'estat de misèria en què es conserven les infraestructures ferroviàries per una claríssima voluntat de l'Estat espanyol que és qui té el poder i els diners per invertir en aquestes línies, que en uns trams estan semiabandonades per la seva escassa rendibilitat (al tren descarrilat hi anaven 35 passatgers) mentre que altres trams, especialment els més propers a Barcelona, estan saturats, també per la manca d'inversió, encara que aparentment l'estat de les vies no sembla el d'un abandó gairebé total però confiar que cada dia el tren arribarà a l'hora que toca i no hi haurà cap incidència és impossible.
I, mentrestrant, les mateixes autoritats no paren d'insistir que cal utilitzar el transport públic i que no potser que tinguem milers i milers de cotxes contaminant la ciutat. Però que es faci una confiança plena i absoluta en el tren esperant que les incidències siguin mínimes no serà possible mentre hi hagi accidents com el de l'altre dia a Puigcerdà o els encara més greus dels últims mesos a l'R4. I el risc d'accidents no baixarà si no hi ha més inversió.
