Aquesta setmana repassem la paràbola del «bon samarità», una de les més famoses, explicades i llegides de la Bíblia. Tot i això no està de menys repassar-la per sentir què ens mou i què ens diu avui, aquí i ara. D'aquest passatge sempre hem après que hem de fer el bé, que hem d'ajudar a les persones, i que hem d'estimar als altres tal i com ens estimem a nosaltres mateixos. En general tenim clar el que «hem de fer».

Precisament llegint les lectures d'aquesta setmana em ve al cap que els personatges del Sacerdot i del Levità potser van fer el que «havien de fer»; no tocar una persona moribunda a l'abisme de la mort, no retardar-se en els actes sagrats al quals havien de participar, sospitar d'un possible engany per robar-los a ells, etc. Potser precisament van actuar segons les seves obligacions, segons les seves responsabilitats i segons la seva moral. El Sacerdot i el Levità poden representar la llei, el saber, la puresa i la bondat; mentre que el Samarità pot representar l'enemic, l'egoisme d'aquell que «no ens hem de fiar». Però finalment del que «no ens hem de fiar» és de qui ens cura i qui ens ajuda. Potser una conclusió que traiem és que hem d'ajudar el nostre enemic perquè abans que enemic és persona. Però tornem al «hem», tornem al «haver de», tornem a l'obligació; i moguts per l'obligació, la responsabilitat, la puresa i la moral, el Sacerdot i el Levità no van ajudar l'home malferit, atracat i abandonat a la seva sort.

Al final, qui tenia lleis per complir, qui tenia la moral neta per mantenir, qui tenia la puresa espiritual aconseguida, no va poder ajudar el moribund; i qui no tenia res a complir, qui no tenia res a mantenir, qui ni es plantejava la seva puresa espiritual va ser totalment lliure per fer el que el cor li va manar. Com diuen les paraules repassades aquesta setmana al Deuteronomi no cal anar al cel ni creuar els mars per fer el bé; tot està en nosaltres, a la nostra boca i al nostre cor. Boca i Cor, paraula i energia. El cor ens mou, ens empenta, ens motiva; per la boca fem, expliquem i ens comuniquem. Així doncs no cal res més.

El Sacerdot i el Levità van resultar víctimes de si mateixos. Les seves estructures pures i perfectes, els seus coneixements i la seva saviesa varen resultar les seves cadenes. El Samarità va ser lliure. Empès pel cor i mogut per les paraules, va ser conseqüent amb la seva essència, amb la seva Divinitat.