Dino a la planxa, per allò d'una mica de dieta abans de llançar-me de cop als sopars d'estiu on ho devores tu mentre el teu cos diu ja pararàs però mentrestant et poses les botes. Penso en les vacances de les que sé, ara mateix, que hi ha un dia d'aquests que marxaré i no hi seré. Sort que ho he fet. En els darrers dies ja m'han proposat reunions intempestives d'aquelles per fer abans no s'acabi el món que sembla que s'hagi d'acabar, sempre, abans de l'agost. No hi seré. No sé ben bé on seré però la meva agenda m'ho ha bloquejat tot des d'un dia que ara no penso desvelar. Mentre assaboreixo pit, a la planxa, el meu cos està, tot ell, cremant sota la planxa injusta del sol injust que cau sobre aquesta Manresa injusta a la planxa. Un dia no ho podrem suportar. Mentre ho degusto penso que, ara mateix, entre els que tenen la sort de fer vacances n'hi ha de dos tipus: els que ja saben on aniran i els que encara no ho saben. Els de la taula del costat intenten passar d'un estat a l'altre. L'àpat és de menú però la trobada sembla un conclave. Matrimoni (o no) i dos fills. Un d'ells, ho percebo clarament al cap de menys de 2 minuts de parar l'orella, està disposat a donar-los pel sac. Després del primer plat, ho ha aconseguit plenament. Hi ha dos destins estiuencs en joc, alguns exàmens per fer i el fill postadolescent que troba pegues a tot. Pegues? No, el que té és un pla per poder aconseguir anar ell sol -sol o en companyia- a l'apartament que la família ja ha llogat o es planteja llogar. L'altre fill, més gran, l'escanyaria. El pare respira pensant en el setembre i la mare no està disposada que els plans d'un fill postadolescent i que no té plans però si exàmens pendents els marqui l'agenda. Uf, trobo que la cosa es posa interessant mentre percebo, clarament, nervis. M'agradaria intervenir. Potser per dir-los que el que han de fer és marxar sense el fill o per dir-los que deixin l'apartament al fill i ells se'n vagin, directament, en la direcció oposada. Potser el millor seria no tenir plans. No tenir vacances. No tenir apartaments. No tenir fills. La mare s'arremanga i comença un interrogatori en tercer grau que jo aplaudeixo i amb el qual intenta saber, del cert, els plans del fill. Exacte, el fill té plans, però a mi se m'ha acabat el pit a la planxa. No hi ha pitjor malson que descobrir un adolescent que té plans que no vols que sàpigues. El millor és això, no saber-los. Trobo que amb el tema del procés liquidat per sempre -sí, he escrit per sempre- amb els socialistes remenant -de nou- la cua després d'haver-los donat per morts sense haver-los enterrat, amb Ciutadans ense-nyant, ara ja per Espanya que són mala gent, amb ERC i Junts per No sé quantus dedicats en cos i ànima a les seves baralles, i amb Catalunya tornant a l'estat autonòmic d' antes, ara mateix, el més interessant tornen a ser les converses familiars i els plans de vacances per fer i desfer. I tu, doncs, on dius que aniràs? Jo el que voldria, ara mateix, és marxar per no tornar. En certa manera, ja ho he fet. Queda dit.
