Ara hem sabut que a Woody Allen l'apassionen els tomàquets de Cabrianes. Fins avui sabíem que, en les seves visites a Catalunya, al director de cinema novaiorquès, amant de la bona taula, li agradaven les gambes de Palamós i la botifarra negra amb cigrons. Ara, després d'haver-los tastat en un restaurant de Barcelona l'any passat, caldrà afegir-hi els tomàquets bagencs, dels quals ja ha encarregat una caixa a l'empresa Tomating de Cabrianes, que és qui els produeix i distribueix. Tot un motiu de satisfacció per als proveïdors i també una mostra de reconeixement envers els nostres tomàquets, que algú, a partir d'aquesta notícia, trobarà més gustosos, de la mateixa manera que els canelons de l'àvia van esdevenir excelsos d'avui per demà a partir del moment en què els grans cuiners van incorporar els canelons de l'àvia en els seus menús de cinc forquilles. Si tot plegat ha de servir perquè comencem a creure en la vàlua dels nostres productes, siguin vins, oli, mongetes del ganxet o tomàquets, i perquè aquests siguin cada vegada més presents en la nostra alimentació diària, ja haurà valgut la pena el gest del senyor Allen. A qui, de passada, es podria convidar a presidir la propera Festa del tomàquet del Bages, una bona ocasió perquè descobreixi també els formatges de la comarca. Després d'això, segur que en la propera pel·lícula, rodada aquests dies al País Basc, veuríem un Sergi López esmorzant en una terrasseta davant el mar, cruspint-se una amanida amb tomàquet de Montserrat i un blau de cabra d'Urpina, amb l'acompanyament d'un cabernet de Matacans. Entretant, com fan les editorials amb els llibres, Tomating faria bé d'envoltar els seus tomàquets amb una faixeta que digui: «Agafa un tomàquet i a córrer», en homenatge a Woody Allen i a una de les seves pel·lícules més fresques i amb més tomàquet de Woody Allen, cridat a ser, si el negoci del cinema li flaqueja, el principal distribuïdor dels nostres tomàquets a Nova York.
