Com cada any, per la diada de Sant Cristòfol el Montepio de Conductors va organitzar a Manresa la tradicional benedicció de cotxes, al carrer de Jacint Verdaguer. Aquell any, però, el sant patró dels automobilistes no els va salvar d'una de les amenaces modernes que els atabalaven: l'embús. De sobte, els dos capellans que aspergien aigua beneïda sobre les carrosseries van quedar aturats perquè el carrer estava desert. Què passava? Una deserció massiva i inesperada de conductors? No, el que hi havia era un col·lapse que ho tenia tot aturat a la Bonavista. Segons va explicar aquest diari, «Sembla que en posar els semàfors de la zona en intermitent, intentant donar més agilitat al trànsit, la gent es va fer un embolic que no es va poder resoldre fins que -un cop beneïdes les unitats motoritzades de la Guàrdia Urbana- van fer acte de presència els guàrdies necessaris per recompondre el trànsit rodat del sector. No hi va haver topades, ni gaire rebombori de clàxons. Tothom es va comportar degudament». I és que, de tants com volien passar, venint de totes les direccions que conflueixen al nus de la Bonavista, al final no passava ningú.
