Al Casino de Manresa es va inaugurar el dia 6 una triple exposició: «Presos polítics a l'Espanya contemporània», de l'artista Santiago Sierra; «Des del groc», del vigatà Marià Dinarès; i «Mantra del record», de Quim Moya. Anna Crespo, regidora de Cultura, va reconèixer que l'obra els havia costat de portar, ja que en temps d'eleccions no es podia exposar, i l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va assenyalar que havia valgut la pena l'espera perquè s'hi han pogut afegir dos artistes més. Explica que la ciutat no és terra de dubtosa identificació política i es posiciona a favor de la denúncia de les injustícies amb els presos polítics. Espera que l'exposició ajudi a remoure'ns perquè sembla que «ens hàgim habituat a l'existència dels presos polítics, anar als Lledoners, recordar els exiliats i tot el que envolta el que no és res més que una estranya situació que viu el nostre país. El fet que duri no vol dir que ho acceptem». La denúncia que els artistes ens apropen a nosaltres ens ha de fer resituar-nos, dins la sala d'exposicions més important de Manresa. L'obra «Presos polítics a l'Espanya contemporània» va ser censurada a la Fira d'Art Contemporani ARCO de Madrid i retirada el mateix dia de la inauguració, el 21 de febrer del 2018. Es tracta de 24 retrats en bona part pixelats de presos polítics, a qui l'Estat espanyol nega la llibertat per motiu del seu activisme polític. Es tracta d'un col·lectiu format principalment per polítics independentistes, anarquistes, sindicalistes, i també artistes. L'experiodista de TV3 i empresari lleidatà Tatxo Bonet va adquirir l'obra de Santiago Sierra, que va ser exhibida al Museu de Lleida i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Marià Dinarès, integrant del grup El Mirall, va esmentar que era un honor compartir obra amb Sierra i Moya, però li agradaria més que aquest tipus d'exposicions no s'haguessin de fer, ja que obeeixen a una situació anòmala, però òbviament cal que la vegi el màxim nombre de gent possible. La seva obra està basada en el color groc, l'abstracció i la manca d'innocència. Va sorgir d'una manera casual, però també empesa per algunes sortides de to d'uns grups polítics que van fer dels llaços grocs i les insígnies la raó de ser de la seva acció política. És tan fora de lloc i surrealista que l'obra va sorgir sola de manera subjectiva. En l'obra el groc es barreja i s'interroga per aflorar finalment d'un negre que tampoc és gens innocent. És una obra no tan clara, objectiva i directa com la dels seus companys, que vol captivar amb la mirada també subjectiva de l'espectador.

Quim Moya va néixer a Barcelona el 1975, però des de fa temps viu i treballa a Avinyó. Conegut arran dels seus treballs Speed painting, presenta 612 imatges originals, totes elles diferents i amb l'ús de diferents tècniques. El projecte «Mantra del record» va sorgir-li a l'escola d'Avinyó, amb un llapis i un retolador com a eines per canalitzar les seves emocions, des del moment que comencen a haver-hi polítics presos que pateixen repressió. Comença a fer un dibuix cada dia, en un petit moment de recolliment, mitjançant «un mantra personal que em connecta amb els presos a qui he conegut una mica a Lledoners». Actualment, ja ha fet 612 dibuixos i continua treballant fins que s'acabi aquesta injustícia. Mostrar aquests dibuixos expressa una sensació d'incomoditat del moment, representada entre l'individu i el col·lectiu de la no repressió, «a la qual no ens podem acostumar perquè no deixa de ser una evidència desagradable que ens toca gestionar». Una altra incomoditat és haver d'explicar «la meva obra de més 600 dies tan sols en un minut. És una vivència i un canvi diari de sensacions». O la incomoditat d'una obra que s'ha de viure cada dia, en no ser tancada. Hi ha 560 dibuixos que formen part dels dos plafons i la resta es projecten a part. Finalment, la incomoditat d'enfrontar l'obra en si mateixa, ja que «com a espectadors hem volgut estar al mig i no fer un mural en gran ni un marc estètic». Es tracta també d'incomodar la situació, per deixar sentir i veure les cares de tantes persones que fa tants dies que són a la presó, per intuir altres maneres de seguir la lluita.