Sovint un pla de xoc és un pla provocat per un xoc. Un correm-hi tots, una prevenció a posteriori, el «Déu nos en guard d'un ja està fet». I tanmateix, cal actuar. Seria ter-rible i inacceptable que no es donés una resposta immediata per apaivagar la sensació de desemparament que produeixen episodis com el del carrer Aiguader.

El nucli antic de Manresa no és un tot compacte, sinó una massa complexa i de densitat variable que amaga forats on no funcionen ni la comunitat ni l'Estat. Les comunitats assentades i travades exerceixen algun nivell d'autoregulació, però per assolir aquesta categoria es necessita que els seus membres tinguin un elevat sentiment de pertinença i de copropietat d'allò que és comú, començant pel conjunt de l'espai. I res d'això no es dona en aquells forats, territoris d'abandonament, transitorietat i il·legalitat, on el comú no és de ningú. Només cal veure les imatges que els darrers dies ens han fornit tots els mitjans per advertir la dimensió dels espais on ningú no té cura de res. I quan la comunitat no funciona i no s'autoregula cal que actuï el poder públic sense esperar que un daltabaix ens desvetlli a tots plegats.

Oferir una raonable qualitat de vida en tots els seus carrers és l'únic camí segur per salvar de la decadència el nucli antic de Manresa, que no és només la part monumental. I la primera condició d'una raonable qualitat de vida és la seguretat. La certesa que les coses s'ajusten a uns determinats patrons. Que puc preveure amb força encert el que passarà al meu voltant. Quan això manca és difícil que s'estructuri una comunitat estable que regeneri els barris.

Una regla antiga diu: «Comporta't com si tothom hagués de fer-ho de la mateixa manera que tu». És una bona regla social, sempre que tots vulguem, si fa no fa, la mateixa mena de societat. Però els que tenen un altre model, aquells als quals tant els fa viure entre porqueria, no dormir a la nit i passar-se el dia de baralla en baralla, i actuen com si tothom desitgés el mateix (o se'ls en fot el que desitgin els altres), aquests han de ser neutralitzats, per aturar la seva toxicitat. Així de clar. I sense esperar que l'hagin fet tan grossa que Manresa surti fins i tot als telenotícies de Madrid. De vegades es coneix qui pot robar un bou perquè cada dia roba un ou, i a sobre fa pam i pipa. Hem dotat els governants del dret a vigilar: a veure com l'exerceixen.