En el darrer Badant comentàvem com, en el cas de la noia que patia una anèmia, era capaç de xuclar, de manera impulsiva, la part rovellada d'una reixa per tractar-se l'anèmia. I apuntàvem la hipòtesi que les persones a l'hora de consumir drogues ho fessin per un motiu semblant, en aquest cas no tant per una mancança d'una substància com per sentir-se millor a l'hora de relacionar-se i que el cervell funcioni millor, tot plegat d'una manera poc reflexiva i, per tant, gens conscients. En el cas del cervell, aquest busca aliments o substàncies per sentir-se actiu i productiu. Si pensem que el nostre cos és dirigit pel cervell, llavors aquest conduirà la resta del cos cap a les conductes necessàries per sentir-nos més feliços o patir menys. Malgrat el que diem, no ens explica per quins set sous no totes les persones consumim les mateixes drogues i, algunes, desenvolupen una dependència.
L'explicació sabem que té una resposta multifactorial: genètica, biològica, psicològica i ambiental. Aquí tenim també la resposta a la dificultat d'un tractament igual per a tothom. Recordem la frase de la Dra. Volkow: «La dependència a substàncies és una malaltia genètica que no es desenvolupa en aquella persona que no prova la substància». La Dra. Volkow ha sigut directora del NIDA (Institut Nacional de l'Abús de Drogues als EUA). Una vegada més els determinants biològics interactuen amb els factors socials i la capacitat reflexiva, d'autocontrol, de cada individu.
Situem-nos en un barri qualsevol d'una població qualsevol de qualsevol lloc del món, observem un grup d'adolescents, posem uns 10, que comparteixen estona, sentiments (si no estan cadascun mirant el seu mòbil) i, sobretot, a la recerca de noves sensacions. Segurament tots estaran exposats, en el mateix entorn, a iniciar-se en el consum de substàncies addictives. Segurament, entre quasi tots hauran provat l'alcohol i el tabac; alguns, diguem 4 o 5, hauran provat el cànnabis, els porros, almenys una vegada; en els propers anys, 2 o 3 provaran la cocaïna i alguna substància psicoestimulant, derivats de les amfetamines o substàncies al·lucinògenes. Ens podem preguntar: què pot haver succeït al cap d'uns 10, 20 o 30 anys?
Doncs que entre 1 i 2 seran consumidors excessius o dependents de l'alcohol i uns altres 1 o 2 consumidors, habituals o esporàdics (de cap de setmana o de festa), de cocaïna o de cànnabis. No cal que fem escarafalls i penseu que exagero, les xifres que coneixem així ho indiquen. No entraré en el consum de tabac, i pensem també que les persones consumeixen més d'una substància addictiva. I és que cadascun d'ells consumirà aquella substància que li vagi, al principi del consum, més bé per relacionar-se o per reduir angoixes.
En el cervell la substància més implicada en el desenvolupament de la dependència a les drogues és la dopamina. Quan prenem una substància i diem que és com una descàrrega d'adrenalina, anem ben errats, la descàrrega és de dopamina! Un neurotransmissor menystingut pel que sembla, després de tant parlar de la serotonina. I les xarxes neuronals implicades en les addicions són les mateixes en el cas de les addiccions a substàncies i en el cas de les addiccions sense substància: ludopaties, jocs en xarxa i xarxes socials, per esmentar-ne algunes. El tema dona per badar.
