El Tribunal Constitucional espanyol ha declarat «nul·les» dues frases d'una resolució del Parlament de Catalunya. En una, la cambra «rebutja i condemna el posicionament del rei Felip VI, la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l'1 d'octubre de 2017». En l'altra, «referma el compromís amb els valors republicans i aposta per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia». Aquestes dues frases de la resolució 92/XII, d'11 d'octubre del 2018, són des d'ara «inconstitucionals i nul·les».

I què passa si són «nul·les»?

Vol dir que no han estat aprovades? Difícilment, ja que el fet de la seva aprovació pertany al passat, i aquest es pot amagar o falsejar però no canviar. Aquell dia hi va haver una votació, i es va resoldre a favor del text amb els vots dels comuns -promotors de la declaració-, JxCat i ERC. Així consta al diari de sessions i als butlletins oficials. La nul·litat suposa buscar tots els exemplars d'aquestes publicacions per ratllar en negre els paràgrafs pecaminosos? Caldrà també modificar els arxius de les bases de dades digitals? La votació va ser notícia a tots els mitjans de comunicació. Caldrà anar a les hemeroteques a censurar els diaris d'aquelles dates? I a les fonoteques i videoteques de ràdios i televisions? I què passa amb les versions en línia? Enviarà el TC un requeriment a tots els buscadors del món mundial perquè desindexin la informació?

A més a més, hi ha la memòria de les persones. Milions de catalans sabem que el Parlament va aprovar una resolució contra la monarquia, i aquesta sentència ens ho ha refrescat. Ens sotmetran a un procés d'hipnosi col·lectiva per esbor-rar-nos el record?

Com que tot això és impensable, fins i tot en la més esbojarrada de les distòpies, caldrà acceptar que la resolució va ser votada i aprovada, i que tot Catalunya i gran part d'Espanya se'n van assabentar. La màquina del temps, capaç de fer que no hagi passat el que va passar, només existeix a les pel·lícules, i genera problemes conceptuals. Per tant, la nul·litat no implica que la resolució no existeixi. Llavors, deu voler dir que no té valor o força per ser aplicada. Però la resolució és una declaració d'opinions; la seva aplicació consisteix en el fet mateix de ser aprovada i publicada, i això ja està fet i consumat. Per tant, no hi ha res a anul·lar.

Poca feina, aquesta gent.