19 de juliol de 2019
19.07.2019

Manresa capital?

19.07.2019 | 00:03

La litúrgia és molt important. No ens n'adonem, però en el moment que una institució, sigui quina sigui, deixa de practicar la seva litúrgia cau en el descrèdit. Un bon amic em deia que quan la santa missa es va deixar de fer en llatí, la gent va deixar d'anar a l'església, o que quan els reis es van començar a casar amb plebees la gent va deixar de ser monàrquica. Mai he sabut fins a quin punt tenia raó, però el cert és que la litúrgia sembla que dona molta més rellevància a les coses.

Soc d'una època en què els polítics duien corbata. Jo mateix vaig aprendre a fer el nus al despatx de l'alcaldia. No crec que ningú pugui considerar Jordi Valls un polític distant, però ell tenia molt clar que, quan representava la institució de la ciutat, s'havien de guardar les formes. Un exemple de fins a quin punt ho tenia interioritzat: ell com a alcalde no formava part de cap patronat, consell directiu, etc... si com a alcalde de la ciutat no n'era el president. Sempre delegava en un regidor, fos la institució que fos. Aquesta actitud li va causar força problemes amb moltes persones, començant per algun alcalde de la comarca, perquè ell mai volia assistir a les assemblees d'alcaldes. Recordo com si fos ara el dia que em va proposar ser diputat provincial:

-Em diuen que Manel Royes continuarà de president de la Diputació, hi has d'anar tu.

-Jordi, és un bon lloc per fer contactes i per treure ajuts.

-Els contactes que pugui fer, els faré igual com a alcalde. I els ajuts ja els trauràs prou tu. No podem permetre que l'alcalde de Manresa estigui a les ordres de ningú.

Aquesta actitud la va mantenir sempre, fins a la fi del seu mandat i, més que probable, és la que va fer que en aquells anys ningú al país oblidés la importància de la capital de la Catalunya interior. L'alcalde era rellevant perquè Manresa era rellevant.

El lector o lectora es deu estar dient: i a què ve a tomb, això ara? Aquests dies s'estan aprovant les retribucions dels electes locals, i com cada quatre anys sentim les mateixes lletanies de governs i oposicions. Podem fer tota la demagògia que vulguem però els nostres representants locals han de ser retribuïts en funció de la seva dedicació i responsabilitat. Aquesta retribució ha de ser justa. A partir d'aquí entrem en el debat de què vol dir justa? Suposo que depèn de cadascú. Jo, tot i els maldecaps, les enrabiades i la falta de son, sempre m'he sentit ben pagat. Deu ser que m'ho passava molt bé i per sort a casa meva mai hem tingut necessitats especials. Per a d'altres, les mateixes quantitats podrien ser poc. Hem de ser capaços de trobar un punt d'equilibri; si no és així, serà difícil que la gent més preparada vulgui formar part de les nostres institucions. Si no volem que les nostres institucions estiguin monopolitzades per alts funcionaris o rendistes –sense cap voluntat d'ofendre– o aprofitats i espavilats, haurem de pagar bé.

La veritat és que no m'he mirat amb detall les retribucions de l'Ajuntament de Manresa, però com sempre deuen ser molt ajustades. El que sí que m'ha cridat l'atenció i em sembla inadmissible és que un «càr-rec de confiança» cobra més que l'alcalde, i el segon cobra més que el futur alcalde. No tinc cap dubte que si cobren això és perquè ho deuen valer, però el que no puc compartir és que algú que l'alcalde va a buscar perquè l'assessori cobri més que ell.

A qui van votar? Qui té la responsabilitat davant dels ciutadans? I si, pel que sigui, van mal dades, qui s'asseurà davant de la justícia?

Després ens queixem que Manresa ha perdut pes a Catalunya. Però com voleu que no perdem pes al país, si el nostre alcalde i els nostres regidors no són capaços de fer-se respectar, fins al punt de posar unes retribucions més altes als seus assessors que a ells mateixos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit