Ja hi tornem a ser. A ple estiu els esdeveniments s'atropellen els un als altres i fa tot l'efecte que encara som a mig curs polític en comptes d'haver començat ja el període de vacances. I no es tracta pas d'afers menors sinó de qüestions del tot rellevants, com el cas de les sorprenents relacions entre Abdelbaki es Satty, imam de Ripoll gràcies a les manipulacions del CNI (o sigui el Centro Nacional de Inteligencia), l'organisme que segons la seva pàgina d'Internet està dedicat a «prevenir y evitar cualquier peligro, amenaza o agresión contra la independencia o integridad territorial de España, los intereses nacionales y la estabilidad del Estado de derecho y sus Instituciones».

Teòricament amb aquests objectius, però amb un mètode totalment opac, el CNI havia captat Es Satty com a confident. O es pensava que l'havia captat. Però alhora, el CNI controlava el telèfon dels joves que formaven part del grup que el mateix Es Satty havia format a Ripoll i que van ser els autors directes dels atemptats de Barcelona i de Cambrils l'agost del 2017, ben poc després que el mateix Es Satty morís en l'explosió a la casa d'Alcanar on es preparaven els explosius que s'havien de fer servir en indrets tan destacats com la Sagrada Família de Barcelona. A la vista d'aquests antecedents, els interrogants s'amunteguen. Però els més rellevants són tres. Com és que el CNI no va avortar els atemptats, que sabia que es preparaven? Per què no en van informar els Mossos d'Esquadra? Com és que les revelacions sobre aquesta qüestió que ha fet el diari digital Público han tingut tan poc ressò als mitjans de comunicació estatals i reaccions tan poc aclaridores per part del govern de Pedro Sánchez?

L'octubre del 2018 el ple del Parlament de Catalunya va aprovar per una notable majoria reprovar l'actitud del rei Felip per la seva posició en el seu discurs del 3 d'octubre del 2017 defensant les càrregues de la policia el dia del referèndum. La resolució propugnava també l'abolició de la monarquia. Dels 135 diputats del Parlament només 57 hi van votar en contra (PP, Ciutadans i també el PSC, que va oblidar un cop més els seus teòrics principis republicans). Ara el Tribunal Constitucional ha anul·lat aquella resolució amb l'argument que el Parlament de Catalunya no té competències sobre la forma d'Estat. La decisió del Constitucional és greu. El Parlament no pot tractar de tot? No pot opinar i votar sobre allò que vulguin els seus diputats? O bé només pot fer declaracions polítiques i preses de posició sobre els temes que semblin bé al Tribunal?

La llibertat d'expressió és bàsica en una democràcia. Un parlament elegit democràticament no ha de tenir el mateix dret? Se suposa que els prohoms del Constitucional segueixen l'actualitat. Són conscients que tots els estudis d'opinió mostren que la gran majoria de la població catalana és partidària del règim republicà? (Per exemple: segons un treball molt recent d'Imop Insights, el 74 % dels catalans propugnen la república i només el 21,6% prefereix la monarquia). Pensa el Tribunal Constitucional que declarar nul·la la resolució del Parlament català frena l'evident i creixent descrèdit de la monarquia al nostre país? Més aviat l'efecte que aconsegueix és exactament el contrari.