Fins a la mort del dictador les úniques fantasies tolerades eren les de Walt Disney i de les Fantasías animadas de ayer y hoy. Les altres, les eroticofestives, eren considerades pernicioses per a la salut psíquica i també corporal, en el cas que anessin acompanyades de l'acte masturbatori. Segons els sentinelles de la reserva espiritual d'occident, i talment com si el pecat fes forat, els onanistes masculins estaven condemnats a esdevenir cecs, calbs, desmemoriats i ara no recordo què més. Quant a les dones onanistes, en comptes de calbes es tornarien estèrils. Fer sexe amb un mateix constituïa una de les accions més abominables i impures, de les quals calia confessar-se i penedir-se immediatament, tot implorant el perdó als sicaris del braç moral del règim, obsessivament interessats a esbrinar si t'havies tocat i en qui pensaves quan et tocaves. Sortosament, la dessacralització del sexe ha comportat la despenalització moral de la masturbació. Tanmateix, s'ha produït, aquí i arreu, un increment considerable dels casos de violació, que a Catalunya representen una violació cada cinc hores i mitja. Les fantasies, siguin eròtiques o paisatgístiques, necessiten una vàlvula d'escapament, i la masturbació pot ajudar a contenir el desbocament d'un instint de resultats imprevisibles. Sempre recordaré aquell company de mili que, quan la colla sortia de cacera pels bars nocturns, en comptes d'estripar intimitats, s'estava a parlar amb les noies i reia amb elles. El seu secret consistia a sortir de la caserna masturbat. Només en una ocasió va insinuar cordialment a una noia que acabava de conèixer de fer-li la mà. La plantofada que en va obtenir encara li deu ressonar a la galta. Queda provat, doncs, que la masturbació contribueix a circumscriure les fantasies en el terreny de la fantasia, desfoga la fera ferotge neuronal que molts mascles duen dins i afavoreix que l'única manada possible sigui la del cinc contra un.
